3.2.16

L'energia còsmica


L'univers (macrocosmos) està format per matèria i energia. Ambdues són convertibles, estan en constant transformació. Nosaltres (microcosmos) també: disposem d'un cos i de l'energia vital, que és una manifestació de l'energia còsmica. Quan en parlo, d'aquesta energia, acostumo a emprar la paraula "connexió". 

Així com la matèria és densa i pesada, l'energia és subtil i invisible la qual cosa no significa que no pugui ser sentida. Es tracta de nivells diferents de vibració.

 (El Libro de Oro)

Cada cop m'interessa més el fenomen de la llum perquè representa la transició de lo material-visible a lo immaterial-invisible. De fet, la llum no pot ser vista, però permet que tot sigui visible. El fotó té massa zero i està fora del temps. La seva velocitat és increïble. La manifestació quàntica de la radiació electromagnètica amaga el secret de tot plegat, Déu inclòs, que és Energia Pura en Acció, com ho és l'Amor.

    25.1.16

    Desitjant


    Debo dejar que todo fluya como hasta ahora, confiando en el destino, sin forzar nada ni interponer mi ego o mi voluntad codiciosa...

    El desig demostra que hi ha dualitat, alteritat, tensió. Per una part, hi ha el subjecte que desitja i, per una altra, allò desitjat (l'objecte del desig). Buda va dir que cal eradicar el desig si volem deixar de sofrir. Es pot viure sense desitjos? Desitjar no desitjar no és també un desig? Qui desitja exactament? L'ego? 

    Si flueixo amb l'energia còsmica, si confio i permeto que les coses siguin allò que han de ser... On queda el desig? El desig de fluir no és també un desig? I el desig de ser feliç? Desitgem només el que no tenim o podem desitjar conservar i incrementar el que ja tenim? 

    Arribar a la plenitud (Pleroma), a la il·luminació o a la saviesa (Sofia) seria ser conscient que tot és u, que no hi ha cap separació entre subjecte i objecte, ni entre subjecte i subjecte, és a dir, sobraria el desig com a pont o intermediari, atès que les ombres quedarien enrere i tot seria LLUM...  

    Medito sobre això. Medita-hi tu també.      

    12.1.16

    Som cel


    Som cel
    I res no ens emportarem 
    tret d'aquestes hores
    El silenci de Déu al tou dels dits
    Tremolosa tendresa dels llavis humits
    El temps absent
    El cor que s'apura
    Alè amb alè
    Visió d'horitzons
    sense mesura

    Som cel
    I res no ens emportarem
    tret d'aquest instant suprem
    en què tot esdevé llum pura

    8.1.16

    Connexió Espiral (llibre)

    "Vaig llogar una casa a Cap Ras (Llançà) i allí, enlluernat per la claredat mediterrània esbandida per la implacable tramuntana, vaig adonar-me que les paraules eren ombres i jo cercava la llum. Les vaig deixar de banda. Les pedres i les fustes de deriva van ocupar l'espai elemental dels mots. Des d'aleshores l'home ocell ha viscut coses increïbles. Resulta difícil resumir tota la màgia dels darrers mesos. Ho faré amb textos curts, espigolant fragments del dietari. Són la destil·lació de les vivències d'un Robinsó al paradís. Perquè Cap Ras ha sigut el lloc més bonic on he viscut i aquest darrer semestre l'època més joiosa."
                                                   Connexió Espiral

    24.12.15

    Cap Ras 2015


    A una setmana vista de Cap d'Any, què podria dir del 2015? Aquest ha sigut l'any més màgic i abracadabrant de la meva existència. Tot es resumeix en un topònim: Cap Ras; i en una fórmula: Connexió Espiral. Si el 2009 va ser l'any del trencament i la metamorfosi (amb un altre topònim clau: Rapa Nui); aquest any que fineix suposa l'inici d'un nou cicle vital...

    Cada cop em resulta més complicat d'explicar amb paraules el que visc. La literatura ha deixat de ser el meu vehicle natural d'expressió. Les pedres, les fustes, la música i la meditació han pres el relleu dels mots la qual cosa no significa que no em comuniqui, sinó que la comunicació actual és més real que virtual, és a dir, més de mirada a mirada, d'abraçada a abraçada, de cor a cor, d'ànima a ànima... És a dir, menys intel·lectual. El filòsof-escriptor ha deixat pas a l'artista-alquimista...

    Veure sortir el sol cada dia és pura sanació, et dóna una energia extraordinària que et renova i carrega cadascuna de les cèl·lules. Si afegim el mar, la tramuntana, la força tel·lúrica del Cap de Venus i la munió de persones que han enriquit la meva xarxa de relacions, obtindrem un còctel de qualitat excel·lent, capaç d'embriagar-te fins a l'èxtasi. La paraula felicitat es queda molt curta.

    Per això repeteixo a totes hores un mantra: GRÀCIES GRÀCIES GRÀCIES...!!!!

    2015 a Cap Ras ha sigut l'any de l'eclosió, de la flor que es bada, de la promesa providencial, de la missió, del compromís, del Gran Projecte... 

    2016 serà encara millor, per a mi i per a tots vosaltres. Passeu bones festes, que l'AMOR i la LLUM guiïn les vostres passes.  

    15.12.15

    Cada instant


    No hi ha finals, tot són principis. Ho dius amb aquesta calma infinita que brolla del fons del teu ésser misteriós. Cada instant és nou, com ho és el sol cada dia. Cada instant podem recomençar i cada instant podem tornar a creure en la màgia, perquè la vida no para de sorprendre'ns i el futur és el somni que somiem ara.  

    No hi ha finals, tot són principis. En la plena llibertat de la contradicció més íntima reapareix l'esperança que inunda de verd l'horitzó. Ens agafem les mans i ballem la dansa dels cors. Som un raig de llum que enlluerna les pedres. Cada instant déu recrea en nosaltres la veritat, la bellesa i la bondat del món.       

      9.12.15

      Buda somriu


      Meditem junts abans de sortir el sol. Els nens que som es fan pessigolles. Tot flueix d'acord amb un pla diví que no depèn de les nostres decisions i, tanmateix, som lliures, més lliures que mai. No calen moltes paraules. Batecs harmònics. Bressoleig de les onades que s'escumegen a trenc de sorra. Fràgils recipients de l'amor. En som conscients. Gaudim de cada instant. Tot el camí ha valgut la pena per arribar fins aquest port. Llueix el sol. El vent sacseja les fulles de l'olivera. Les gavines sobrevolen els esculls. Agraïm el regal de ser i d'estar ara mateix aquí, sense passat ni futur, oberts de bat a bat a la llum que ens guia més enllà de les ombres. Hi ha una pau infinita i un silenci preciós. Meditem junts. Buda somriu.        
      Alianzo Rank of Books