10.7.16

Flåm

No es tracta d'anar a un lloc, per molt lluny que sigui, ni de fer les coses que els altres esperen de tu. Es tracta de fer allò que et surt de dins, de molt endins, i de seguir només la pròpia convicció, aquesta certesa íntima que t'empeny cap a nous horitzons més enllà de les convencions i les expectatives alienes. No hi ha felicitat sense llibertat, i no hi ha llibertat sense solitud. Per tant, hauries de començar a plantejar-te fins a quin punt els altres estan limitant la teva capacitat de ser feliç...

17.6.16

13.6.16

Vida creativa

Hacer, Tener, Querer, Ser... Son infinitivos no definitivos... Lo que hacemos, por mucho que nos guste, nos acaba cansando... Lo que tenemos, por mucho que nos guste, nos acaba sobrando... Lo que queremos, por mucho que nos guste, nos acaba asqueando... Lo que somos, por mucho que nos guste, nos acaba angustiando... Hay que huir de lo que somos, de lo que queremos, de lo que tenemos, de lo que hacemos... Hay que huir de lo conocido, es decir, de la puta "zona de confort" en la que nos confina el miedo... Solamente seremos libres si renegamos de lo que hacemos, tenemos, queremos y somos... Hay que renacer miles de veces huyendo de lo que nos atrapa... Huir siempre para renovarse... Huir siempre para abrazar horizontes nuevos... Un huir que es un buscar... Vivir para lo insólito y para lo inédito... El resto es rutina, parálisis, decadencia, aburrimiento...

11.6.16

Tot rellegint Viladot


I. Haiku

He dit: silenci.

I m'aturo un instant
badant entre dos blaus.

Ella s'asseca els cabells
amb el sol de la tarda.

Hi ha una brisa que acarona
el pal del veler.


II.  Rebel·lia

Tot és estrany
en el mirall de les coses
que brillen ulls enllà.

Com el teu somni
que irromp enmig
de la nit.

Com la quieta remor 
de les onades.

Tot és estrany
i no me'n sé
avenir.


III. Retorn

Ets tu, Ítaca,
ho sabies?

Sabies que no cal
travessar oceans,
que no calen 
odissees?

Ets tu, 
principi i final,
cada passa,
cada pedra,
cada pregunta,
cada silenci...

Tu sol 
davant
la immensitat.

Tu,
Ítaca suprema,
en la minúscula aspiració
d'esdevenir angelical. 


IV. Presència


Nua, 
es pentina com ho feia Eva al paradís
abans que la serp la temptés amb 
la saviesa.

Saviesa és adonar-se que 
tot és aparença.

Saviesa és ser 
sense estar
sense tenir
sense fer.

Ser
infinitivament.

Nua, 
es pentina com si l'univers sencer
estigués pendent 
d'ella. 

Saviesa és besar-la
i oblidar que hi ha ombres
i oblidar-te de 
tu mateix.

Ser. 
Present.


V. La veu de l'altra banda

És un dir sense dir.
Paraula desparaulada.
Quan sents que et fons
i ets allò que no eres
en els límits de la 
matèria.

Llavors, 
imperceptiblement,
et parla a cau d'orella,
la veu que arriba
de l'altra banda.
Missatges més antics Pàgina d'inici
Alianzo Rank of Books