17.12.14

Our Rainbow

Cada segon tic-tac-tic-tac deixem de ser una mica allò que érem. Cada segon tic-tac-tic-tac una altra passa ens mena al centre del laberint. Cada segon tic-tac-tic-tac fonent tots els colors en blanquíssima puresa. Cada segon tic-tac-tic-tac records i llum i violins esmolats que empaiten les estrelles. Cada segon tic-tac-tic-tac manuscrits oblidats, cal·ligrafies alienes, silencis i enyors i aquesta brutal certesa que som allò que no som perquè som molt més que mots i que carn i que màscares i que somnis i que cendra...         


    Cada segundo tic-tac-tic-tac dejamos de ser un poco lo que éramos. Cada segundo tic-tac-tic-tac otro paso nos conduce al centro del laberinto. Cada segundo tic-tac-tic-tac fundiendo todos los colores en blanquísima pureza. Cada segundo tic-tac-tic-tac recuerdos y luz y violines afilados que persiguen las estrellas. Cada segundo tic-tac-tic-tac manuscritos olvidados, caligrafías ajenas, silencios y añoranzas y esta brutal certeza de que somos lo que no somos porque somos mucho más que palabras y que carne y que máscaras y que ceniza y que sueños... 

    Every second tick-tock-tick-tock we are being a bit less what we were. Every second tick-tock-tick-tock another step is leading us to the center of the maze. Every second tick-tock-tick-tock all the colors are melting in the whitest purity. Every second tick-tock-tick-tock light and memories and sharp violins chasing the stars. Every second tick-tock-tick-tock forgotten manuscripts, someone else's calligraphy, silence and longing and this brutal certainty that we are what we are not because we are much more than words and meat and masks and dreams and ash...

    15.12.14

    Una munió de paraules

    (darrers versos del poemari Llavor de Caos)

    Un bon resum de 30 anys de producció literària. Fins i tot un bon epitafi de vida...

    Com deia Oscar Wilde:
    L'única disculpa que té fer una cosa inútil és que un l'admiri intensament  

    14.12.14

    So close

    Tan a prop que res no ens destorba en la penombra fràgil dels instants volàtils abans que la mort se'ns endugui mar enllà a la remota illa dels benaurats. Tan a prop que somio tendreses llunyanes. Tan a prop com la sorra i l'escuma després del temporal. Tan a prop que la nit i la lluna es confonen. Tan a prop que sento el batec del teu cor dins el meu cor. Tan a prop com l'ahir del demà. Tan a prop que podria endevinar la propera nota, el proper gest, el proper mot. Tan a prop que el silenci s'allargassa fins a deixar-nos una buidor plena de joia. Tan, tan a prop, que res és real.   

      (Gràcies pel concert d'aquesta nit a Alpicat)
        Tan cerca que nada nos estorba en la penumbra frágil de los instantes volátiles antes de que la muerte nos lleve mar adentro a la remota isla de los bienaventurados. Tan cerca que sueño ternuras lejanas. Tan cerca como la arena y la espuma tras el temporal. Tan cerca que la noche y la luna se confunden. Tan cerca que siento el latido de tu corazón dentro de mi corazón. Tan cerca como el ayer del mañana. Tan cerca que podría adivinar la próxima nota, el próximo gesto, el próximo palabra. Tan cerca que el silencio se alarga hasta dejarnos un vacío lleno de alegría. Tan, tan cerca, que nada es real.

        So close that nothing disturbs us in the fragile half-light of volatile moments before the death takes us away overseas to the remote island of the blessed. So close that I dream distant tenderness. So close like sand and foam after the storm. So close that night and moon get mixed up. So close I feel your heart beating into my heart. So close like yesterday and tomorrow. So close that I could guess the next note, the next gesture, the next word. So close that the silence is stretching on until to leave us an emptiness full of joy. So, so close that nothing is real.

        11.12.14

        Vida nòmada

         

        Costa tant, alliberar-se dels objectes que ens han fet companyia aquests anys pretèrits! En el meu cas, són els llibres, la creu més pesada. Cada mudança intento treure'm de sobre alguna capsa més (no compto els volums, sinó les capses). Ara que, per enèsima vegada, torno a empaquetar-los, rumio les possibles destinacions: uns aniran al contenidor blau, altres a la biblioteca pública, la resta els repartiré en cases d'acollida literària (hi ha persones que disposen d'espai). Jo no en vull, de llibres. Si són de paper, quan els acabo de llegir, els regalo. M'estimo més els ebooks. La vida nòmada del pelegrí existencial només és viable amb el benentès de la lleugeresa. No m'interessa el que no cap a la motxilla i, a tot estirar, a l'interior de la Caddy (la meva nova companya de viatge). Tota la puta vida acumulant objectes i ara malda que maldaràs per a desprendre-te'n. Quina ironia, oi? Ens sobren possessions i ens manca simplicitat, senzillesa, autenticitat. Ens manca, en definitiva, llibertat. Allò que ocupa espai i pesa s'oposa al nostre avenç. Per cert, ¿algú vol els 46 volums de l'obra completa de Josep Pla o les obres completes de Freud, correspondència inclosa?

          9.12.14

          Un somni antic


          El dietari començarà amb aquesta frase: "He vingut a escoltar el mar..." 

          Perpetrant un somni antic, gosaré habitar ran de camí de ronda, entre les cendres de Pere Calders i l'hipnòtic blau de Josep Palau i Fabre

          Més amunt Walter Benjamin, i més amunt encara, Antonio Machado, el més gran.

          Escoltar i mirar els dos blaus, amb la línia de l'horitzó com a pauta.

          Tramuntanades i llevantades. Escumalls i tamarius. Cap Norfeu, Cap de Creus, Cap Ras...

          Hi ha una geografia de l'ànima. La meva és brava, brava mediterraneïtat.

          3.12.14

          El camí veritable


          Pregunta: ¿Es difícil saber cuál es el camino verdadero?

          Sri Ma: Si estás sentado con todas las puertas y ventanas cerradas, ¿cómo puedes ver el camino? Abre la puerta y sal fuera, el camino se hará visible. Una vez en el camino encontrarás a otros viajeros que te darán consejos y guía acerca del camino. Tu misión es reunir todas las fuerzas que tengas y echarte a andar - después de eso la ayuda está garantizada.

          2.12.14

          A new energy

          The condition of true naming, on the poet's part, is his resigning himself to the divine aura which breathes through forms, and accompanying that. It is a secret which every intellectual man quickly learns, that, beyond the energy of his possessed and conscious intellect, he is capable of a new energy (as of an intellect doubled on itself), by abandonment to the nature of things; that, beside his privacy of power as an individual man, there is a great public power, on which he can draw, by unlocking, at all risks, his human doors, and suffering the ethereal tides to roll and circulate through him: then he is caught up into the life of the Universe, his speech is thunder, his thought is law, and his words are universally intelligible as the plants and animals.

          Ralph Waldo Emerson, The Poet 

          Perquè el poeta pugui anomenar veritablement les coses, cal que es lliuri a l'aura divina que alena a través de les formes i sintonitzi amb ella. L'home intel·lectual aprèn ràpidament aquest secret: més enllà de l'energia del seu intel·lecte obsedit i conscient, és capaç d'una nova energia (com si l'intel·lecte es dupliqués), si s'abandona a la naturalesa de les coses; això significa que, a banda del seu poder privat com a individu, existeix un gran poder universal en el qual pot recolzar-se, obrint (no sense risc) les seves portes humanes, patint les etèries marees que roden i circulen a través seu: llavors és atrapat dins la vida de l'univers, el seu discurs és tro, el seu pensament llei i els seus mots universalment intel·ligibles com les plantes i els animals.
          Alianzo Rank of Books