Com tu

Com tu , que mai no seràs riu, menut i transparent, davalles innocent pels estimballs rocallosos.

Com tu, que avances sota el glaç i t'esmunys terra endins cercant el millor camí per a ser tu mateix.

Com tu, que has patit tempestes i sequeres, melodia d'aigua que fecundes les arrels.

Com tu, amic i mestre, vull aprendre a fluir acaronant les pedres, emmirallant-me en el cel, mentre somio l'esclat d'una altra primavera.

videopoemes

T-90

Retira't dins de tu mateix, viu amagat, aconsellava Epicur. L'autarquia és l'únic camí per assolir l'ataràxia. S'és autàrquic quan es necessita només l'elemental, per això cal un cert aïllament, una gestió de les necessitats i dels desigs. Busca només els plaers naturals i necessaris, evitant el dolor i les coses supèrflues. El veritable plaer és espiritual. Modera les passions. Rebutja les dependències. Exorcitza totes les pors. Fuig de la política. L'individualisme és la forma de vida més plaent. No has de ser causa ni conseqüència de res. No has de manar ni obeir ningú. Segueix la naturalesa i el cos, que són savis de mena. Acaça l'instant i gaudeix-lo, perquè no tens res més.

Ell recorda amb certa nostàlgia l'època en la qual explicava aquests conceptes als adolescents. Teories arcaiques que omplien la pissarra, relliscant pels cervells immadurs dels alumnes. Ara que ho viu, ara que ja no són meres paraules escrites en un llibre, sinó el seu dia a dia indefugible, s'adona que el vell Epicur tenia raó.

El moment en el qual la boira s'esvaeix és el més embruixador del dia. És tornar a veure el llac i reviure, tornar a veure els cims i sentir que encara hi ha molt camí per endavant.

Llegeix tota la sèrie T

Concurs "Escapa't a la neu"

Enguany la Xarxa d’Albergs ha llençat la seva promoció especial ESCAPA'T A LA NEU que ofereix un ampli ventall d'activitats per a gaudir al màxim de la neu.

Aquest blog està en disposició de regalar una nit (pernoctar i esmorzar gratis per a dues persones) en un dels següents albergs de muntanya de la Xanascat: 

Pere Figuera (Planoles)

Mare de Déu de les Neus (La Molina)

Alberg Del Pallars (Tremp)

Pic de l'Àliga (Núria) 

La Valira (La Seu d'Urgell)

La manera d'aconseguir aquest premi serà respondre una senzilla pregunta que faré a continuació. M'heu d'enviar la resposta via mail [tonibanez@hotmail.com]. El correu, a més de la resposta, ha d'incloure aquestes dades: nom, cognoms, DNI, edat i telèfon. Només es pot enviar un correu per persona. Teniu temps fins al diumenge 29 de gener a les 12:00. Es realitzarà un sorteig entre tots els que l'hagin encertat. La resposta correcta i el nom del guanyador seran publicats el dilluns 30 de gener.

PREGUNTA

¿En quin dels meus llibres apareix un personatge anomenat Guillem de Belibasta?

Twitter

T-89

El primer que ha fet aquest matí ha sigut afaitar-se la closca. Després, seguint la glera, ha remuntat el riu Barcedana fins a la cascada. Quin espectacle, els caramells de gel penjant del rocam! Caminant sobre els còdols, esquivant els trams gelats, agraint les carícies del sol, escoltant els clamorosos silencis de la natura, parlant amb els ocells, s'ha reconciliat amb l'hivern. En comptes de dinar, ha rellegit uns fragments d'El llop estepari...

Llegeix tota la sèrie T

T-88

Ahir va consultar el Yi Jing i li va sortir l'hexagrama Das Warten (L'espera):

Wenn du wahrhaftig bist, so hast du Licht und Gelingen
Beharrlichkeit bringt Heil
Fördernd ist es das grosse Wasser zu durchqueren
Warten im Schlamm bewirkt das Kommen des Feindes

Cal ser veraç, perseverant, pacient, per tal d'atènyer la llum i reeixir en la salut i en la salvació. Claredat, alegria, serenitat, pau. No precipitar-se. Saber esperar que arribi el kairós. Cal nodrir-se bé (en sentit material i espiritual), acomiadant la il·lusió i l'autoengany de l'ego. Si esperem massa temps dins el fang l'enemic pot aparèixer. Quan estiguem preparats, travessarem la gran aigua camí de la plenitud...

Les dues darreres nits no ha fet tan fred. Se'n va a prendre el sol.  

Llegeix tota la sèrie T

T-87

Avui la boira no es volia aixecar. El gebre arrebossava el paisatge fent que tot semblés nevat. Fins a les 13:17 no ha lluït el sol. Mentrestant, ell traduïa un poema que fa molts anys que l'acompanya. Es titula Stufen i l'autor és Hermann Hesse. Vet aquí:

Esglaons

Com la flor es marceix i la joventut envelleix,
així floreixen els esglaons de la vida,
al seu temps també floreix la saviesa i la virtut,
i no els és permès de durar sempre.
Cal que, a cada crida de la vida,
el cor estigui disposat a acomiadar-se i començar de nou,
coratjós i sense aflicció, lliurant-se a nous lligams.
Dins de cada començament hi ha un encís
que ens protegeix i ens ajuda a viure.

Hem de travessar riallers un espai rere l'altre,
sense que cap ens atrapi com una pàtria,
l'esperit del món no ens vol estrènyer ni encadenar,
vol que ens eixamplem esglaó rere esglaó.
Tan bon punt ens sentim a gust en un cercle
i hi vivim confiats, apareix l'esllanguiment,
només qui està disposat a llevar àncores i navegar
podrà evitar la paràlisi de la rutina.
Potser l'hora de la mort també ens posi davant nous espais,
la crida de la vida mai no s'acabarà per a nosaltres...

Som-hi doncs, cor meu, acomiada't i guareix-te!

El que més li agrada és el final: Wohlan denn, Herz, nimm Abschied und gesunde!

L'any 1924 Hesse (amb 47 anys, el mateixos que ara té ell) va deixar la seva segona esposa i va llogar un apartament a Basilea. A partir d'aleshores va augmentar el seu aïllament i la incapacitat psicològica de relacionar-se amb el món exterior, per la qual cosa va patir episodis de gran desesperació en els quals tenia pensaments de suïcidi. L'obra que relata millor això és El llop estepari (1927).

El cor (Herz) és el subjecte del poema i, de ben segur, són versos autobiogràfics. La vida està feta d'etapes, les coses no duren sempre, no deixem que res ni ningú ens retingui, hem de defugir els costums, estiguem preparats per a emprendre noves singladures, tornar a començar és encisador...

Llegeix tota la sèrie T

T-86

Des que fa un mes va estrenar l'estufa catalítica ha exhaurit tres bombones (45,30 euros). El termòmetre exterior assenyala 5 graus sota zero, però el menjador està calent com un torró.

La boira ha escampat pels volts del migdia. Després ha estat bufant un vent del nord bastant empipador.

Té clar que el proper hivern no el passarà aquí. Encara no sap on anirà, segurament prop del mar, per a  gaudir d'un clima més agradable.

Arrelar-se i volar són coses incompatibles? No som ni arbres ni ocells, sinó persones humanes que, de vegades, ens enlairem i, de vegades, necessitem un cert caliu, una Ítaca on poder retornar. La veritable llar no és un territori ni un paisatge ni una casa, sinó l'espai interior on ens sentim arrecerats de les inclemències del món. Cap niu no ha d'impedir el vol de l'Home Ocell. La veritable llar viatja sempre amb tu.

Llegeix tota la sèrie T