13.6.16

Vida creativa

Hacer, Tener, Querer, Ser... Son infinitivos no definitivos... Lo que hacemos, por mucho que nos guste, nos acaba cansando... Lo que tenemos, por mucho que nos guste, nos acaba sobrando... Lo que queremos, por mucho que nos guste, nos acaba asqueando... Lo que somos, por mucho que nos guste, nos acaba angustiando... Hay que huir de lo que somos, de lo que queremos, de lo que tenemos, de lo que hacemos... Hay que huir de lo conocido, es decir, de la puta "zona de confort" en la que nos confina el miedo... Solamente seremos libres si renegamos de lo que hacemos, tenemos, queremos y somos... Hay que renacer miles de veces huyendo de lo que nos atrapa... Huir siempre para renovarse... Huir siempre para abrazar horizontes nuevos... Un huir que es un buscar... Vivir para lo insólito y para lo inédito... El resto es rutina, parálisis, decadencia, aburrimiento...

11.6.16

Tot rellegint Viladot


I. Haiku

He dit: silenci.

I m'aturo un instant
badant entre dos blaus.

Ella s'asseca els cabells
amb el sol de la tarda.

Hi ha una brisa que acarona
el pal del veler.


II.  Rebel·lia

Tot és estrany
en el mirall de les coses
que brillen ulls enllà.

Com el teu somni
que irromp enmig
de la nit.

Com la quieta remor 
de les onades.

Tot és estrany
i no me'n sé
avenir.


III. Retorn

Ets tu, Ítaca,
ho sabies?

Sabies que no cal
travessar oceans,
que no calen 
odissees?

Ets tu, 
principi i final,
cada passa,
cada pedra,
cada pregunta,
cada silenci...

Tu sol 
davant
la immensitat.

Tu,
Ítaca suprema,
en la minúscula aspiració
d'esdevenir angelical. 


IV. Presència


Nua, 
es pentina com ho feia Eva al paradís
abans que la serp la temptés amb 
la saviesa.

Saviesa és adonar-se que 
tot és aparença.

Saviesa és ser 
sense estar
sense tenir
sense fer.

Ser
infinitivament.

Nua, 
es pentina com si l'univers sencer
estigués pendent 
d'ella. 

Saviesa és besar-la
i oblidar que hi ha ombres
i oblidar-te de 
tu mateix.

Ser. 
Present.


V. La veu de l'altra banda

És un dir sense dir.
Paraula desparaulada.
Quan sents que et fons
i ets allò que no eres
en els límits de la 
matèria.

Llavors, 
imperceptiblement,
et parla a cau d'orella,
la veu que arriba
de l'altra banda.

9.6.16

Cadira buida sobre els esculls del Cros


Perquè no som pedres ni arbres, defugim romandre. Més aviat onades i núvols enlaire. Que la terra lliga massa amb arrels i abraçades. Cal deixar-ho tot per anar a l'altra banda. No hi ha llar sinó en el cel. Segueix el camí dels somnis. Segueix-te. Tu, mestre i deixeble alhora. Tu, etèria disbauxa, desorientació assegurada. Tu, que no saps mai què vindrà després i, tanmateix, sempre arriba allò que esperaves. Perquè sempre esperem, fins i tot en la desesperança. No t'asseguis, no descansis. La mort tindrà els ulls buits i el cor ressec. Mentrestant, batega amb empenta i fita l'horitzó amb avidesa. Només existeix un pecat: no ser tu mateix i no empaitar els teus somnis. La resta és xavalla.

Porque no somos piedras ni árboles, evitamos permanecer. Más bien olas y nubes arriba. Que la tierra ata demasiado con raíces y abrazos. Hay que dejarlo todo para ir al otro lado. No hay hogar sino en el cielo. Sigue el camino de los sueños. Síguete. Tú, maestro y discípulo a la vez. Tú, etéreo desmadre, desorientación asegurada. Tú, que nunca sabes qué vendrá después y, sin embargo, siempre llega lo que esperabas. Porque siempre esperamos, incluso en la desesperanza. No te sientes, no descanses. La muerte tendrá los ojos vacíos y el corazón reseco. Mientras tanto, late con fuerza y otea el horizonte con avidez. Sólo existe un pecado: no ser tú mismo y no perseguir tus sueños. El resto es calderilla.        
 
Because we are not stones nor trees, we avoid to remain . Rather waves and clouds in the air . The earth ties too much with roots and hugs . We must leave everything to go to the other side. No home but in heaven. Follow the path of dreams. Follow you. You, teacher and pupil at the same time. You, ethereal debauchery, disorientation assured. You, that you never know what comes next, however it always does what you expected. Because we always are hoping , even in despair . Do not sit , do not rest. The death will come with empty eyes and dry heart. Meanwhile, beat with strength  and watch the horizon avidly . Only there is a sin: not to be yourself and not pursue your dreams . The rest is farthing .

28.5.16

L'obra magna


Lo important no és on estic, ni lo que tinc, ni lo que faig. Tant se val on estigui, lo que tingui o lo que faci. Lo important és lo que sóc. Lo que realment val és lo que he aconseguit fer de mi, pas a pas, al llarg del camí. L'obra magna. La quinta essència del treball alquímic. L'or espiritual. La llum que emergeix de les ombres. L'amor que em fa més humà. Lo important no és on vaig ni quin proper horitzó em seduirà, sinó anar-hi, sense por, fluint, lliurant-me al corrent misteriós de la vida. Lo important és ser conscient a cada instant de la veritat, la bellesa i la bondat de l'univers i de tots els éssers. Lo important és deixar-se endur per la meravellosa màgia de viure i que la vida et sorprengui cada dia. Entre la seguretat i la llibertat, escullo la llibertat, la meva veritable llar, la meva màtria. Entre les arrels i les ales, escullo les ales. Perquè només els ocells lliures poden volar.
Alianzo Rank of Books