Les paraules són el millor que tenim, però arriben on arriben. Quan les paraules es queden curtes, el cap es col·lapsa i emmudeix la llengua. Aleshores irromp EL SILENCI. El cos es desvetlla sencer. Les mirades veuen el fons de l'estany tèrbol. Les paraules esdevenen llàgrimes. Es dissipen els dubtes... LLUM. CALMA. ESPERA.

ENTRELLUM Toni Ibanyes
Web Llibres Poesia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
▼
2006
(491)
-
▼
març
(31)
- Si aconsegueixes que la teva vida sigui més intere...
- Könnten wir uns aber mit der Mücke...
- Illegal, Shakira (amb Carlos Santana)
- Si algun dia tinc un gos...
- Les paraules ancorades...
- HORITZÓ...
- La putada d'haver d'escollir...
- Tinc classe d'alternativa a la religió...
- El contrari de la violència...
- Que ETA abandoni la lluita armada ...
- PdV36_45
- Hem après a viure pendents d'aquest senyal...
- Les hores passen de pressa...
- e...
- Pujo al rodalies...
- Hi ha un abans i un després de tu...
- Les paraules són el millor que tenim...
- Ya ves, nosotros que nacimos para hacer grandes co...
- Arribo a l'insti i em trobo una destrossa...
- Ho he escrit un munt de vegades...
- Bonjour, femme fatale...
- El millor regal d'ahir...
- Et regalen...
- L'ORACLE IMMINENT
- Em pregunto què seria de tu...
- Demà passat faràs 42 anys...
- La vida és plena de misteris...
- Disculpin les molèsties...
- Jo sóc les meves paraules...
- The girl without rules...
- Buida malenconia...
-
▼
març
(31)


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada