Qui no hagi transitat per aqueixos corriols desconeix la poesia de caminar i la inquietud de perdre's (...) Cal transitar penosament pels corriols que no menen enlloc (...) No us encaparri mai l'encreuament laberíntic dels bells camins de solitud; tots són bons, en tots hi ha poesia (...) I, encara que no sigueu filòsof, aquelles deixes us conviden a meditar com un borrós jeroglífic de felicitat terrenal (...) I bé, sí, però digueu-me: ¿quines honestes i desoladores belleses s'amaguen en la blavor de la petita muntanya que s'albira des de casa vostra?
Prudenci Bertrana, Proses bàrbares (1911)
Prudenci Bertrana, Proses bàrbares (1911)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada