Amb 17 anys...

Amb 17 anys Günter Grass es va fer de les SS i jo de l'Opus. ¿I què? La ingenuïtat és molt agosarada. ¿No diuen que rectificar és de savis? Voler jutjar des de fora les vivències personalíssimes de cadascú és un exercici força temerari. Per sort, l'experiència humana és dinàmica i el passat sempre ha de ser superat si no volem enquistar-nos: Ich bin das, was sich immer selber überwinden muss’”. L'important no és d'on venim, sinó on som i cap a on volem anar. L'home és l'únic animal conscient de les seves errades. Hi ha vides monolítiques i vides que s'autorefuten sistemàticament. Amb la seva "confessió", Grass no ha perdut pas el meu respecte, ans al contrari. Els moralistes haurien de callar quan un home confessa les seves misèries públicament. Sovint el silenci dels fariseus és pitjor que bel dels irreprotxables. Amb 79 anys Grass ha demostrat que no té por de la veritat. Alguns es moren sense ensumar-la.