Faig una cosa que no acostumo a fer: em quedo badant com un estaquirot davant del rellotge Ikea que jo mateix vaig comprar i penjar quan era Cap de Departament. És un rellotge amb carcassa d'alumini i números grans. Concentro la mirada en la busca més llarga mentre espero que arribi fins al número 8..... Ara! Són les 14:40. A fora han caigut quatre gotes mal comptades. A les tres tinc classe amb els de 1r. B de BTX. És com si fos divendres. Fa estona que estic sol. La gent té la mania de sortir a menjar. Com el dejuni i la solitud no hi ha res. Les paraules són ombres, sí. Sovint -cada vegada més- m'adono de la seva inanitat. Hi ha moments (com ara aquest instant precís) que seria capaç de deixar-les. Miro el rellotge i veig que la busca més llarga ja ha arribat al número 10. Són les 14:50. ¿Una vida desparaulada? ¿Podria viure sense escriure? ¿Què passarà el dia 1 de gener de 2007? Sona el timbre. Cridòria d'alumnes. Més paraules... Sempre paraules. Massa paraules. 
ENTRELLUM
Blog de Toni Ibanyes de de 2005
Web Llibres Poesia
11.10.06
Rellotge
Faig una cosa que no acostumo a fer: em quedo badant com un estaquirot davant del rellotge Ikea que jo mateix vaig comprar i penjar quan era Cap de Departament. És un rellotge amb carcassa d'alumini i números grans. Concentro la mirada en la busca més llarga mentre espero que arribi fins al número 8..... Ara! Són les 14:40. A fora han caigut quatre gotes mal comptades. A les tres tinc classe amb els de 1r. B de BTX. És com si fos divendres. Fa estona que estic sol. La gent té la mania de sortir a menjar. Com el dejuni i la solitud no hi ha res. Les paraules són ombres, sí. Sovint -cada vegada més- m'adono de la seva inanitat. Hi ha moments (com ara aquest instant precís) que seria capaç de deixar-les. Miro el rellotge i veig que la busca més llarga ja ha arribat al número 10. Són les 14:50. ¿Una vida desparaulada? ¿Podria viure sense escriure? ¿Què passarà el dia 1 de gener de 2007? Sona el timbre. Cridòria d'alumnes. Més paraules... Sempre paraules. Massa paraules. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
22 comentaris:
Les paraules són ombres,sí. I les expectatives, també, no?
¿Què vols dir, que estàs en "expectativa" de destí?
Em referia a :¿Què passarà el dia 1 de gener de 2007?... pensar en el futur tambe són ombres ...
Ja se que no ve al cas pero , mira, m'ha vingut al cap: Es mes facil desintegrar un àtom que un prejudici( A. Einstein)
El futur és un pre-judici sempre. El dia 1.1.07 ENTRELLUM deixarà d'existir.
La solitud no sempre és bona..de vegades necessitem estar sóls, peró que fariem dins d'una presó fosca sense paraules, la vida no seria vida, seria una existència inútil,ara, almenys podem pensar que estem aquí per comunicar-nos.
No entenc els teus motius per tancar auqest bloc...ya vas tancar un una vegada i m'agradaria continuà gaudint de les teves paraules després de l'institut, suposo que faràs un altre, no?
Signatura:Atenea
¿I si ja no "crec" en les meves paraules? ¿Per què hauria de seguir escrivint? ¿Quin sentit té continuar embrutant el món de paraules?
ENTRELLUM té data de caducitat: 31.12.06
Les teves paraules no embruten el món, inrriqueixen les nostres ments. Potser et donarà igual...però a mi em fas pensar en coses que mai hauria fet el més mínim cas. Fes servir aquest dó que t'ha donat la vida de saber expresar el que molts de nosaltres no poden.
Signatura:Atenea
Gràcies, Atenea, però ets massa generosa i em fa l'efecte que exageres.
Em sembla que no has encertat qui sóc,encara em dones clase i gràcies, no em considero generosa, la veritat, però també puc ser crítica i et donc la meva paraula que he sigut sincera en tots els meus comentaris. Fins un altre
Signatura: Atenea
Atenea Partenós: la deessa sempre verge. Benvinguda a ENTRELLUM. Queda-t'hi si vols.
Opino exactament igual que Atenea, estas cometent un greu error al tancar el blog, tu ets qui ens fas rumiar cada dia amb les teves classes, i això ens va bé a tothom, si deixes de "d'embrutar" amb les tevas paraules, que sera de nosaltres?
No tanquis el blog...
Gràcies, gràcies... Podeu muntar un club de fans totes. Faré el que em roti, que per això és el meu blog. Com si no en tinguéssiu prou amb els rotllos que us foto a les classes que encara en voleu més al blog! Esteu malaltes, però sou molt maques. Apa, a estudiar, que la setmana vinent tenim control.
Aquí us deixo un regalet per ser tan bones nenes i fer-me tant la gara-gara: OHHHHHH
Tens tota la raó, pots fer el que et doni la gana amb el blog, que per això es teu, pero a mi m'agrada llegir tot allò que escrius i el que dius a les classes. No són aburrides, fas bromes y això fa que siguin classes diferents a les altres. Be vaig a buscar imformació per l'examen.
P.D. Has cambiat molt!
Fa 20 anys que tinc 20 anys.... que deia en Serrat.
El últim dia del teu bloc serà el dia que revelaràs el MISTERI...o m'equivoco?
gatamagat: MISTERI? Quin Misteri? NO sé de què em parles.
el misteri MG
;D
JO NO SÓC LA MIREIA GALINDO
he de reconèixer que ho has fet molt bé.
em trec el barret!
Toni,
Et recolzo, si has d'acabar i tu ho vols, doncs es bo que ho facis. No podem ser esclaus de les nostres obres, ni esclaus dels nostres lectors. I com deia en Neil Young a "Hey, hey, my, my": Es millor espunar que llanguir.
Robur.
espurnar volia dir
Publica un comentari a l'entrada