Endins

T’acomiades fins demà,
però demà ja és massa tard.
Orfe de tu, la nit m’abraça.
No voldria ser tan teu.

Milers de paraules-ombres
que cerquen la llum diàfana,
la certesa transparent,
el tacte impossible,
el suc que amara
cel i terra,
endins,
ben
endins,
fins al fons
de les entranyes,
la llum cristal·lina,
sol i lluna,
mar i estels,
endins,
ben
endins,
fins que l’ànima
s’encengui…

Ensumo l’aroma que deixes
entre els meus dits,
aquest perfum irresistible
de femella,
la teva essència,
endins,
ben
endins,
camins
.
.
.

No voldria ser tan teu.