Digues, Montilla: ¿Què és la vida sense èpica? ¿La teva prosaica grisor burrocràtica? ¿El teu destrempament constitutiu? La política ens ha d'engrescar, ens ha de fer somiar, ha de ser èpica i lírica i utòpica... Per contra, ¿Què ens ofereixes tu, Montilla? ¿Quina és la teva epopeia, la teva heroïcitat, la teva llegenda? ¿Néixer a Iznájar i haver arribat al cim més alt de la misèria sociata? ¿Fer-nos badallar de fàstic i de pena? ¿Quines són les teves conviccions més profundes, pixatinters? ¿Quins són els teus somnis de puça restreta? La no-èpica que prediques és pura mediocritat, acontentament, incompetència, enanisme de mires, política lil·liputenca... El que Catalunya necessita -ara més que mai- és líders que siguin capaços de grans projectes, herois ambiciosos que catapultin el país cap a horitzons de grandesa. ¿Què t'empatolles, Montilla-Nocilla? ¿Què ens vols vendre? ¿El vol gallinaci de la teva incapacitat manifesta? ¿Qui ets? ¿A qui representes? Tu, que en 35 anys que fa que vius a Catalunya has estat incapaç d'aprendre a parlar bé la nostra llengua... Tu, que amb prou feines saps llegir el que t'escriuen perquè no tens ni el batxillerat... ¿Tu vols ser President? ¿Un President que maltracta la llengua? ¿Un President que no s'ha pres ni la molèstia de catalanitzar el seu nom: José? ¿Un españolista disfressat de xarnec? ¿Un homenet ridícul sense atributs de cap mena? La teva no-èpica és la nostra vergonya aliena. Un català com cal no pot votar aquesta caricatura de candidat. I compte els d'ERC, perquè si Montilla acaba sent President gràcies a la vostra inestimable col·laboració, la ignomínia caurà sobre vosaltres per sempre més. He dit.
