Tot comença prop del final

Amb aquest post acaba ENTRELLUM 06 (510 posts & 70.000 visites) i comença ENTRELLUM 07. Com diu la cançó de Fito & Fitipaldis:

Puedes encontrarme cerca del final
Porque todo empieza cerca del final

Aquí ens seguirem trobant, entrellumaires.
Us desitjo un 2007 inoblidable.

Musa versus Odalisca

La musa et fa trempar les neurones, t'inspira sinapsis i ejacules versos. La musa és més aviat platònica. L'odalisca, en canvi, és més carnal, més epicúria, més dionisíaca: et fa trempar allò que penja, t'inspira fornicis i ejacules nèctar que ella (que no és tòtila) sap aprofitar... Muses n'hi ha 9; odalisques la tira...










































La rehòstia és quan una musa, a més de musa, esdevé odalisca, o viceversa... Aleshores es produeix el miracle més miraculós de tots: el poeta ejacula a dojo i la vida és un cel, un paradís color de rosa... La llàstima és que (com TOT en aquesta vida) les muses i les odalisques caduquen. També caduquen els poetes. El que no caduca mai són els versos eterns.

Fahrenheit

He corregit pel matí, sí, però encara em queda un curs: 2n A. A mitja tarda he fet dues truites gegantines (una de patata i una altra de carxofa). He tallat gairebé la meitat del pernil de 6 kg. que anava a la panera que em va tocar el dia de la Marató. Sort que tinc un ganivet ben esmolat! He enllestit un xoriço i una llonganissa ibèrics. He convertit en llenques un formatge Ronkari. He deixat la cuina ben galdosa... Serem 12 o 14 a sopar. M'he dutxat. M'he posat la camisa nova que em va dur el Caga Tió (Massimo Dutti). Unes gotes de Fahrenheit al coll... ¿Què més? Ah, sí: estic molt preocupat perquè m'he pesat i, durant aquests dies de vacances, he guanyat un parell de quilos! I una última cosa: abans que s'acabi l'any prometo parlar de la diferència que hi ha entre una musa i una odalisca. Paraula de poeta (sic).

No m'acaba de convèncer aquesta sobredosi de taronjada tan gumetívola...

Pilot vermell

M'hauria de plantejar la possibilitat de començar a pensar que la vida és alguna cosa més que gargotejar paraules en una pantalla perquè les llegeixin quatre desvagats que, al cap i a la fi, tampoc mai no s'han plantejat la possibilitat de començar a pensar que la vida és alguna cosa més que llegir en diagonal pantalles gargotejades per teclamolls grafòmans el sentit de la vida dels quals es redueix a la vana esperança de ser llegits per una dubtosa plèiade de coetanis i per una encara més dubtosa plèiade de futuribles lectors acollits sota el dubtós rètol de "posteritat".

M'ha sortit una frase molt llarga, plena de subordinades, que té la seva gràcia. Bé, seguiré corregint abans que no m'enxampi l'Home dels Nassos amb el pilot vermell entre els dits. A més, avui em tocarà fer una truita de carxofes i tallar pernil perquè aquesta nit tenim sopar multitudinari d'amics a casa... Val més que aprofiti el matí.

Saddam

La més que probable execució de Saddam Hussein només demostra el fracàs absolut de la política de Bush a l'Iraq. És un cop d'efecte que no servirà per a dissimular aquest nou Vietnam, ans al contrari. L'evidència és que, a hores d'ara, Iraq no està millor que quan governava Saddam. Bush té els dies comptats a La Casa Blanca. El futur és incert. El futur sempre és incert, sobretot quan es tracta de política i de passions humanes. Bush marxarà amb un altre cadàver a les espatlles mentre deixa el món més insegur... La pregunta és: ¿On està Bin Laden?

Els meus errors

Em llevo molt d'hora. Aixeco la persiana i veig la llum esmorteïda dels fanals enmig de la boira. Hi ha molta boira. Vull aprofitar el dia d'avui per a corregir exàmens. La darrera setmana de classes se'm va acudir la genial idea de fer controls als quatre cursos de batxillerat (dos primers i dos segons) amb la qual cosa em vaig endur feina per casa... Tinc el munt de paperassa sobre la taula, esperant els estralls del retolador vermell. No ho penso deixar per al any que ve. Vull començar el 2007 net en aquest sentit.

Una altra mena de catarsi. Vull acabar l'any parlant dels meus errors. És molt fàcil parlar dels encerts, dels èxits i les victòries; però no ho és tant admetre els teus defectes. Malgrat el que pugui semblar, jo sóc una persona molt autocrítica, i m'agrada que em critiquin perquè això em serveix per a millorar.

Per exemple, aquell malaguanyat dia que -encara no sé com, és un misteri absolut que no he aconseguit esbrinar-, mentre escrivia el poemari UCP, vaig manllevar unes frases d'un post del blog d'en Litus; i el que encara és pitjor -i aquí el misteri absolut ja esdevé fatalisme inextricable-, vaig recitar aquell fragment en públic...! El que va venir després fou inenarrable. Aquest és un dels errors que he pagat més cars a la meva vida. No, no vull amagar-me'n. Alguns ja s'encarreguen de recordar-m'ho contínuament. Només cal anar a l'article de la Viquipèdia i llegir l'últim paràgraf. Us ho agraeixo de tot cor. Alguna taca hi havia d'haver en un expedient tan brillant, alguna ombra enmig de tanta ENTRELLUM. Els errors ens fan humans; i els errors majúsculs ens fan encara més minúsculs, és a dir, més humans.

O quan em poso a parlar de política. Un desastre. Ahir el Manel em deixava el següent comentari:

Des que no xerres de política, fins hi tot jo m'he afeccionat a llegir-te. Has fet bé d'abandonar el talibanisme polític per a dedicar-te a allò que saps fer.

I té raó. Gràcies, Manel, de veritat, m'estimo més guanyar-te com a lector que espifiar-la amb el coi del politiqueig que només és una font de rancúnies sectàries. Et faré cas.

O el meu tarannà colèric, visceral, narcisista, egolàtric, pedant, prepotent, demolidor, caníbal, i quatre mil adjectius més...

I més errors que us podria explicar, però que em guardo per a la intimitat de la meva consciència. Tampoc no és qüestió de ser tan tan tan autocrític. Potser en un futur, quan escrigui les meves memòries, ho explicaré tot, tot i tot. Ara per ara, val més deixar-ho aquí i aturar aquesta autòpsia pornogràfica. Suposo que, amb el temps, el que comptarà és el balanç final de la trajectòria, i no pas aquesta anècdota concreta o aquella punyeteta singular. Suposo.

ENTRELLUM es renova

Fa uns dies que estic redissenyant el blog. Vull que tingui un nou aspecte per al 2007. A banda de passar-me a la nova versió de Blogger, estic potinejant la plantilla HTML. Ara Blogger em permet de posar etiquetes per a classificar els posts, però això suposa una feinada de por... ¿Us imagineu l'entretigut que pot ser etiquetar (labelitzar) 500 posts antics un per un? Sort que estic de vacances i m'ho prenc amb calma. Fa un mes i mig que vaig canviar el tipus de lletra i, en essència, no penso toquejar gran cosa més. He comprovat que ENTRELLUM es veu millor amb el Firefox que amb l'Explorer. Renovar-se o perir. La idea és continuar aquest ciberdietari un any més. ENTRELLUM 06, per tant, està a punt de caducar. Li queden quatre dies. ENTRELLUM 07 ja és aquí. Aquest és el nou botonet per a enllaçar-lo:

Prenc te verd amb mel. Cremo encens de sàndal. Escolto Corinne Bailey. La vida llisca suau com si no hi hagués mort, com si la mort fos una mera ficció...