La musa sempre tenia les calces molles. Aquella xona xopa era el tinter on el poeta sucava la seva ploma.Te la tornaré a mamar si em fas un altre poema.
Vull veure't i vull beure't.
I l'Obra va ser feta.
¿Per què vol el poeta la musa si l'Obra ja està feta?
Les muses caduquen com els danones.
No hi ha res més trist que una exmusa.
Hetera d'un tofonaire bufonesc i titoleta.


3 comentaris:
Spam literari:
Pere Calders sobre Jesús Moncada a
Noms propis, Lletra, Espai Virtual de Literatura Catalana. Lectura obligatòria.
Ui, ui, ui...
Veig que continues ant feliç com sempre!Només volia saludar!
BT
Certament, el pitjor de tot ésser és la caiguda del cim, especialment si a la vall ens espera ansiosament un minotaure (Viquipèdia).
Ara bé, el que no entenc és com pot ser que un poeta com tu tingui com a referent ideològic -i com a líder polític– el mateix referent i individu que els minotaures també tenen.
Sincerament, alguna cosa falla. Sou gairebé l'antítesi, i voteu el mateix. Curiós.
Publica un comentari a l'entrada