Cansat de tanta pantalla, miro per la finestra i veig un cel clafit de núvols, nimbus que acoloreixen de grisos blavosos l’horitzó matinal. Hi ha res més bonic que un cel així? Mai no és igual. L’espectacle canvia cada segon. Com els nostres dubtes i les nostres contradiccions, els núvols del cel mai no són definitius. 
ENTRELLUM Toni Ibanyes
Web Llibres Poesia
10.2.07
Núvols
Cansat de tanta pantalla, miro per la finestra i veig un cel clafit de núvols, nimbus que acoloreixen de grisos blavosos l’horitzó matinal. Hi ha res més bonic que un cel així? Mai no és igual. L’espectacle canvia cada segon. Com els nostres dubtes i les nostres contradiccions, els núvols del cel mai no són definitius. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Cels com aquestos només els podem gaudir els que, en no viure a ciutat, tenim el privilegi de no tindre res al davant que ens tapi el cuadre que ens pinta la natura.
Publica un comentari a l'entrada