Aura

Sobrevolo el matí amb una aura de silenci. La companya fa: Toni, què tal, no dius res? Responc: Estic entotsolat i afònic. Somriu i se'n va a esmorzar. Jo no esmorzo mai. Abans de sortir de casa em menjo un dàtil. Amb un sol dàtil travesso el desert del matí. Amb una aura de silenci. L'home del temps ha dit que plourà. No vull sentir-me obligat a dir res. Per què ho he d'escriure?