Volia caminar i he tornat a casa amb un bon sarpat d'espàrrecs. Volia caminar i m'he emboscat. Un sol esplèndid. Hauria de ploure perquè tot està molt sec. Volia caminar, però avui no he vist el mar. Un bon sarpat d'espàrrecs acabats de collir i un ou ferrat. Demà caminaré. O demà passat. El mar pot esperar.Segueixo escoltant Fito & Fitipaldis: Que la tristeza y la alegría viajan en el mismo tren. Todo lo malo y lo bueno caben dentro de un papel. ¿Quieres ver el mundo? Mira, está debajo de tus pies
4 comentaris:
GrAcIeS pEl PosiTiU d'AvUi i L'hiStOrIa D la Laia Es MaqUissIma!! :):)
I tant que el mar pot esperar... de tan en tan va bé realçar la pròpia lleidatanitat... i escoltar Fito & Fitipaldis! :-)
Hola, he arribat al teu blog per casualitat cercant a google i he vist la foto d'aquest post. Podries dir-me quina cala és aquesta tan preciosa de la foto?? Gràcies
Ni idea. La foto la vaig trobar al Google imatges...
Publica un comentari a l'entrada