Esmorzo cireres, dino cireres, bereno cireres, sopo cireres... Quan hi ha cireres no menjo res més. M'agraden amb deliri: el seu aspecte, el seu color, el seu sabor... No me'n cansaria mai. Tenen moltes substàncies minerals (potassi, sodi, calci, magnesi, manganès, fòsfor, coure, ferro, sofre, clor), vitamines (B, C, E), àcids (cítric, màlic), sucre del bo (fructosa), cel·lulosa, tanins, aigua puríssima... Són laxants, digestives, refrescants. Tenen propietats terapèutiques i medicinals: poderós depuratiu i desintoxicant de l'organisme, diürètiques, mineralitzants, calcificadores, febrífugues, energètic muscular i nerviós, augmenten les defenses de l'organisme, antiinfecciós, rejovenidor, sedant nerviós... Indicades contra l'arteriosclerosi, obesitat, reumatisme, astènia, restrenyiment, litiasi... Llàstima que la temporada de cireres duri tan poc. Una mania: quedar-me amb un pinyol de cirera dins la boca i rossegar-lo fins que el trenco... Cal anar amb comte amb la llavor perquè, com la de l'albercoc i la del préssec, conté àcid cianhídric (cianur) el qual, en contacte amb la saliva, esdevé una metzina molt potent.
ENTRELLUM
Blog de Toni Ibanyes de de 2005
Web Llibres Poesia
20.5.07
Prunus avium
Esmorzo cireres, dino cireres, bereno cireres, sopo cireres... Quan hi ha cireres no menjo res més. M'agraden amb deliri: el seu aspecte, el seu color, el seu sabor... No me'n cansaria mai. Tenen moltes substàncies minerals (potassi, sodi, calci, magnesi, manganès, fòsfor, coure, ferro, sofre, clor), vitamines (B, C, E), àcids (cítric, màlic), sucre del bo (fructosa), cel·lulosa, tanins, aigua puríssima... Són laxants, digestives, refrescants. Tenen propietats terapèutiques i medicinals: poderós depuratiu i desintoxicant de l'organisme, diürètiques, mineralitzants, calcificadores, febrífugues, energètic muscular i nerviós, augmenten les defenses de l'organisme, antiinfecciós, rejovenidor, sedant nerviós... Indicades contra l'arteriosclerosi, obesitat, reumatisme, astènia, restrenyiment, litiasi... Llàstima que la temporada de cireres duri tan poc. Una mania: quedar-me amb un pinyol de cirera dins la boca i rossegar-lo fins que el trenco... Cal anar amb comte amb la llavor perquè, com la de l'albercoc i la del préssec, conté àcid cianhídric (cianur) el qual, en contacte amb la saliva, esdevé una metzina molt potent.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Caram, doncs ara mateix n'estava rostant les parets interiors d'un pinyol. Vols dir que en aquestes quantitats fa res? Quin compost forma? Si t'engulls lo pinyol es desfà o hi ha risc d'apendicitis?
La temporada dura el que tu vulguis... al febrer, si vols i les pots pagar, tens cireres de Mendoza (Argentina), però realment aquest es el temps de les cireres.
I el cianur és perquè no hi ha rosa sense espines.
Bon profit!
En la foto aparece un tomate cherry.
Quizás tengas razón. Lo encontré en Google buscando "cherry" y me gustó la imagen.
No sé si és curiós o no, però la cirera també és la meva fruita favorita. I ací la Marina Alta tenim potser les millors: a la Vall de Laguar, a la Vall de Gallinera..., potser t'hauries d'animar i venir, ara és l'hora.
Publica un comentari a l'entrada