What are you doing? Pregunta el Twitter. I a tu què collons t'importa! Tuitejar és bloguejar més curt, més intens, més addictiu. ¿A qui importa el que estem fent? Ens fascina saber que tenim seguidors (followers) que esperen el nostre tuiteig, persones a les quals pot interessar el que estem fent en aquest precís instant. Exhibicionismes, pornografies internètiques que esbomben la intimitat. L'exigència d'una constant actualització que refermi la nostra identitat digital. Existim en la mesura que fem ping, fem tuit, som enllaçats, tenim visites, rebem comentaris... Aquesta espiral embogida ens condueix a la histèria catosfèrica. Tot passa molt de pressa i tot deixa empremta a la xarxa. Google ho captura tot. Virtual o real? Tant se val. Sóc en la mesura que estableixo relacions amb els altres. Són els altres els que em fan ser. Internet no ens aïlla, ans tot el contrari. Mai abans l'ésser humà (ara homo digitalis) havia tingut tantes possibilitats de comunicació amb els altres, mai abans havíem estat tan exposats al domini públic. What are you doing? Ara mateix em desconnectaré, és a dir, retornaré al nirvana analògic on les coses són més lentes, més naturals, més veritables; on els ocells tuitegen aliens a la follia artificiosa dels humans. (Compte, perquè twitter en anglès vol dir piuladissa, refiladissa, però també idiota!). El que internet fa és aïllar-nos de la realitat analògica, allunyant-nos de la natura. Per això, sovint, la desvirtualització és tan saludable i necessària, si no volem ser engolits per aquest perill anomenat Matrix.
ENTRELLUM
Blog de Toni Ibanyes de de 2005
Web Llibres Poesia
29.1.08
Un perill anomenat Matrix
What are you doing? Pregunta el Twitter. I a tu què collons t'importa! Tuitejar és bloguejar més curt, més intens, més addictiu. ¿A qui importa el que estem fent? Ens fascina saber que tenim seguidors (followers) que esperen el nostre tuiteig, persones a les quals pot interessar el que estem fent en aquest precís instant. Exhibicionismes, pornografies internètiques que esbomben la intimitat. L'exigència d'una constant actualització que refermi la nostra identitat digital. Existim en la mesura que fem ping, fem tuit, som enllaçats, tenim visites, rebem comentaris... Aquesta espiral embogida ens condueix a la histèria catosfèrica. Tot passa molt de pressa i tot deixa empremta a la xarxa. Google ho captura tot. Virtual o real? Tant se val. Sóc en la mesura que estableixo relacions amb els altres. Són els altres els que em fan ser. Internet no ens aïlla, ans tot el contrari. Mai abans l'ésser humà (ara homo digitalis) havia tingut tantes possibilitats de comunicació amb els altres, mai abans havíem estat tan exposats al domini públic. What are you doing? Ara mateix em desconnectaré, és a dir, retornaré al nirvana analògic on les coses són més lentes, més naturals, més veritables; on els ocells tuitegen aliens a la follia artificiosa dels humans. (Compte, perquè twitter en anglès vol dir piuladissa, refiladissa, però també idiota!). El que internet fa és aïllar-nos de la realitat analògica, allunyant-nos de la natura. Per això, sovint, la desvirtualització és tan saludable i necessària, si no volem ser engolits per aquest perill anomenat Matrix.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Estic molt content, realment això d'haver estat escollit pel llibre encara ho estic celebrant.Vaig anar Dissabte a les Jornades , però vaig arribar quan va acabar la taula de literatura.Després et vaig cercar però no et vaig veure,pel que veig a les fotos estaves a la taula de política perquè vas captar les faltes ortogràfiques de la Lourdes,però la veritat és tot plegat va ser massa per mi i estava un pèl despistat.Ara hem dedicaré a veure les taules amb calma per Internet.Gràcies per la teva iniciativa i implicació i a la propera ens veurem. Si vols fer un cop d'ull et deixo les meves primeres reflexions de les Jornades de la Catosfera
"El que internet fa és aïllar-nos de la realitat analògica, allunyant-nos de la natura. Per això, sovint, la desvirtualització és tan saludable i necessària".
Ja t'ho deia jo l'altra dia al B&N 58
"..no convé que caigui en un teu
oblit, que tu si que ets decisiu
i no em vols distret en una risible
posta de sol, com la de l’altra dia."
Toni, tuiteja tot el que vulguis, però no deixis mai de mirar on tens la porta de sortida, no sigui que un dia et trobis del tot atrapat i no sàpigues on ets ni com et dius!
:-)
Home, la tecnologia t'obre portes però, com tot, has de trobar l'equilibri. Aprofitar-ho sense dependre'n (massa).
Ni cal que et compris cada electrodomèstic nou ni cal que usis cada nova eina 2.0.
Publica un comentari a l'entrada