Arribo de la feina i dino tres galetes de soia, un bocí d'Emmental i una culleradeta de mel. Em poso a caminar. Casa > Roca Foradada > Can Maimó > Font de Can Mamet > Creu d'en Boquet > Sant Mateu > Can Gurguí > Casa. Dues hores de marxa ràpida. Estic tornant a recuperar la forma que vaig perdre a l'hivern. Un espectacle de núvols inquiets emblanquinant el cel. Encara queda un polsim de neu al capdamunt del Montseny.
Carod és un cadàver polític. Montilla el seu enterramorts.
3 comentaris:
Jo he vist el mateix espectacle de núvols inquiets cap a les set de la tarda, afegint-hi el color rogenc del sol de ponent. Sublim!
Això de marxa ràpida era una metàfora sobre en Carod? O potser és la forma que estàs recuperant la que l'hi falta a en Carod?
Ben vist, David, ben vist...
Publica un comentari a l'entrada