Desert Moonrise
És la cançó de bressol que no et cantaré la que m'inspira avui mentre la lluna creix rere els turons. Són els petons que no et faré i les albades que no esperarem abraçats en la platja deserta del futur les que m'inspiren. Els ulls de la nit. La pluja i el bosc.
Etiquetes de comentaris: bosc, Brett Dennen, futur, lluna, música, nit, platja, pluja, poemes, videos





















0 Comments:
Publica un comentari
Links to this post:
Crear un enllaç
<< Home