A la Catosfera hi ha diferents maneres de cridar l'atenció per tal d'augmentar les visites del teu blog. La més típica és deixar comentaris en els blogs més llegits; una altra és enllaçar-los; també pots provar d'engegar una polèmica amb algú prou conegut tot esperant que caigui en la trampa. Però aquestes fòrmules no sempre funcionen. Aleshores, in extremis, sempre et queda l'opció de perpetrar un blog eròtic. Tot plegat fa molta pena i només serveix per a refermar la impotència dels mediocres els quals, facin el que facin, seguiran sota mínims amb el seu blog minoritari.

ENTRELLUM Toni Ibanyes
Web Llibres Poesia
4.6.08
La impotència dels mediocres
Etiquetes
blogologia,
catosfera,
comentaris,
erotisme,
links,
mediocritat,
visites
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
▼
2008
(343)
-
▼
juny
(35)
- Independència o exili
- No hauria d'escriure aquest post
- We'll always have Catosfera
- That is to say
- LCL a Ona Mallorca
- Convergència obre el 15è Congrés a la participació...
- La vida veritable
- El Gran Repte
- Giràndoles
- Podria oblidar-ho tot
- 20 anys
- L'estiu arriba sempre
- Es ist viel Weisheit darin, dass viel Kot in der W...
- Petit paradís
- Renovació?
- Presentació de LCL a Fnac Triangle
- ERC i el tripartit
- Aules buides
- Conclusions PAU_08
- Casa Gran vs decadència tripartítica
- Humor llatí
- Estic corregint
- Primer matí de selectivitat
- Quan la lluna surti
- No us diré com
- De la dubtosa importància d'un mateix
- Macronatura
- Tallen l'AP-7
- Entrevista per a L'Accent Català
- Vídeo Premi Machado
- La impotència dels mediocres
- La condemna
- Nothing to lose
- Entrevista Ràdio4 (26.5.08)
- Caminada dominical
-
▼
juny
(35)

13 comentaris:
Ah, és que hi ha blogs majoritaris?
;)
El que hi ha és molts blogs mediocres.
Parfarsejant la Mae West: Quan ets bo, Toni, ets bo. Però quan ets dolent, ets (molt) millor!
Salut
m'agafes en hores baixes... suposo que ni havies pensat en mi quant has escrit això... jo, no arribo ni a mediocre...
però em sembla cruel per part teva, toni, que deixis la crítica sense dir a qui critiques...
petons i llepades d'un miserable...
Gatot bonic,
No anava per tu, tranquil, sinó per altres... que segur que ja s'han donat per al·ludits. Esmentar-los seria donar-los massa protagonisme. Ja van tenir el seu miserable minut de glòria. Un minut és més que suficient.
Sincerament, crec que ni tenen raó ells (els mediocres) amb la seva impotència, ni la té vostè amb la seva prepotència.
Digui'm utòpic, però el millor seria que cadascú es dediqués a les seves coses. Qui digui bestieses, tranquil, que ja desapareixerà sol. És qüestió de temps.
Apa! Alegria, que enfadar-se és dolent pel fetge.
oh, els temps en què els escriptors escrivien amb plomes de cigne i n'eren quatre i no n'hi havia cap de mediocre!!!
Toni..si no hi hagués el mediocre...no es podia distingir-se el talent.
Un salut.
No tinguis tanta ràbia, continua escrivint o fent de periodista, deixa als mediocres amb la seva mediocritat
Dues cosetes. En primer lloc, crec que més que als mediocres ("de qualitat mitjana", segons el DIEC) et refereixes als dolentots de mena. En segon lloc, tinc un bloc i em dóna exactament igual si el visiten 10 persones, 100 o 1000. Això sí, confesse que en tinc curiositat i per això hi tinc un comptador. D'altres (tu, per exemple) sí que estan pendents de les visites que reben, i em sembla lícit... sempre que no es facen trampes (o es recorra a l'autoengany, més aviat). Et contaré un romanço que pot ser il·lustratiu. Fa molts anys, els lingüistes Dámaso Alonso i Pedro Laín, des del més absolut respecte mutu, van creuar uns articles d'opinió a l'ABC sobre temes molt especialitzats, amb opinions divergents. Al poc, un lingüísta de mig pèl es posà pel mig. Trià defensar la tesi de Laín, va escriure un article i va tindre la sort que el perídic l'hi publicà. Alonso guardà silenci. Al poc va aparéixer un altre article que començava, si fa no fa, "prosiguiendo con la polémica que mantengo con Dámaso Alonso", i al poc un altre que devia començar "abundando en las discrepancias que mantenemos...". Alonso se'n cansà, i es proposà d'acabar aquell monòleg enviat-li una carta a l'aprofitós. Però volia una carta tan curta com fóra possible. Finalment li envià una epistola amb només tres paraules: "sólo toreo miuras".
Doncs això. Crec que el post que dediques als personatges és tan curt com mereixen i no n'hauries de tornar a fer cas.
Jo penso que tots els blocs són mediocres. O potser cap n'és.
Si cou és que pica. Tu sabràs el perquè.
això de que bloc minoritari impliqui bloc mediocre (o viceversa), ¿ho diria vostè si el seu bloc fos minoritari? per entendre'ns: fernando pessoa sempre ha estat un autor mediocre, no? i en canvi, stefan zweig, tot i el parèntesi, venia molt quan vivia i ven molt ara. vaja: pel poc que conec els escriptors, tendeixen a pensar que l'èxit propi és merescut (com el fracàs aliè) i l'èxit aliè una conspiració (com el fracàs propi). tot molt previsible. i al cap i a la fi, mediocre (mitjania, com diuen més amunt) és allò que té capacitat per arribar a un major nombre de gent; la qual, en general, sol tenir una capacitat mitjaneta.
Totes aquestes crítiques que reps, son degudes al verí d'haver triat uns blocs i deixar uns altres a fora, en la punyeta aquesta dels blocs literaris. Mediocres son la majoria i voldria saber qui no ha començat amb una sabata i una espardenya.
Publica un comentari a l'entrada