De
Sant Cugat (05) a
Granollers (08) la
Catosfera s'ha fet gran, ha arribat a la seva majoria d'edat. Els que, des del primer moment, vam creure en l'enorme
potencialitat dels blogs, hem vist confirmades amb escreix les nostres expectatives i, a hores d'ara, podem afirmar sense embuts que la
importància dels blogs (a
casa nostra i arreu) és quelcom que ningú ja no gosa discutir, tret de quatre dinosaures miops ancorats al segle passat que encara s'aferren a no se sap quins privilegis o interessos.
En aquest curt
trajecte catosfèric hem vist com s'anava consolidant la
presència del català a la xarxa, com esdeveníem una
nació digital gràcies al
.cat, com érem reconeguts en l'àmbit
universitari i en l'esfera
política, mentre el
protagonisme i la influència dels
blogs catosfèrics no parava de créixer en els mitjans... Tot plegat és la història d'un
èxit vertiginós.
La
Catosfera ha generat una
comunitat virtual de caràcter pluralíssim i libèrrim formada per persones que interactuem i ens enriquim mútuament. Els
catosfèrics compartim la nostra
catalanitat sense complexes mentre projectem aquesta identitat al món global. Diàleg, idees, plataformes, campanyes, iniciatives... Un batibull incessant que demostra dia a dia la
vitalitat catosfèrica. El fet que avui estiguem
aquí (i ens comencem a
organitzar) augura una nova època en la qual la nostra força encara pot ser més gran. La nova
societat del coneixement requereix instruments nous -com ara els blogs- per a promoure nous activismes col·lectius, noves revolucions per venir, nous horitzons inimaginables.
Fa
quatre anys que bloguejo. Bloguejar és una forma de veure el món i d'interpretar-lo, una manera de ser i d'estar. No som periodistes, però podem explicar les coses de primera mà. No som polítics, però podem exercir de ciutadans responsables dins d'aquesta
àgora virtual. ¿La partitocràcia deixarà pas a la
blogocràcia? ¿Ens acostem cada cop més a la
ciberdemocràcia? Aquesta és la veritable
Revolució Catosfèrica. L'exemple més clar és l'embranzida que, gràcies a la Catosfera, ha agafat el
sobiranisme...
La
Catosfera com a
ciberpolis abasta
tots els àmbits de l'acció humana: esport, música,
política,
ètica, economia,
educació, empresa, tecnologia, art,
negocis,
literatura... Una multiplicitat d'interessos que troben cabuda dins aquest macrodiàleg bloguístic. Però refrenem una mica l'optimisme...
Potser un blog no és res més que un passatemps innocu. Mentre estem entretinguts amb el blog, penjats del teclat, amorrats a la pantalla, resultem inofensius. Ens creiem importants perquè rebem no sé quantes visites i hem assolit el número tal de no sé quin rànquing. Pots comptar! ¿Voleu dir que n'hi ha per a tant? 250,
280, 600 persones... ¿Què representen enmig de la inabastable societat real? Hi ha molta gent que encara no sap què és un blog, gent que no té connexió a internet, gent que -per no tenir- no té ni ordinador. ¿Els bloggers canviarem el món? ¿Els catosfèrics revolucionarem Catalunya? ¿O resulta que som els més esnobs, els més
geeks, els que millor encarnem el
Zeitgeist? Deixo els interrogants oberts...
Aquest Manifest no aspira a ser profètic. No fem volar coloms. Toquem de peus a terra.
La Catosfera és una immensa sardana on hi cap tothom. Ajuntem les mans i ballem junts. Ningú no és més que ningú.
Som catalans i ens ho fem en català, però la nostra vocació és universal. Catosfèrics del
món, virtualitzats i desvirtualitzats, unim-nos per a saltar més amunt del present. Bloguegem cada cop més i cada cop millor. Aquest és el camí. Aquest és el compromís. Aquest és el repte.
Visca la Catosfera!
