Com si les mans no fossin meves. Aquest pany de cel entre les glicines i el bosc. Abril: simulacre d'abellots i de poncelles. No cal que escriguis res. Passa de llarg com els núvols. Sigues sempre el que no ets. Allibera't de tu mateix. Com si les mans no fossin teves i les paraules vent.
1 comentaris:
Com si les mans no fossin, com si res, com un núvol, passar anònimament plens d'aigua...Però la paraula no la perdis mai. Si tu vols, breu, si tu creus, esparsa, però precisa, com un insecte a una flor, sense destorbs, ella és la càmara fotogràfica de les nostres identitats, del petit món que estimem. No fugis de la paraula, embolicada de silenci o cant, encriptada o monosil·làbica...com si les mans...com un clam.
Publica un comentari