Un ritual vermell engarlanda les espones. Al fons, inabastable, el mar és un tapís d’onades fonedisses. Camino sol a l’hora del migdia. Un faisà travessa el camí. Mastego puntes d’espàrrec. Faig un glop a la font de Can Gurri. Encara cirerers florits amb pètals blanquíssims… Encara, indestructible, la fe en el futur.
2 comentaris:
I l'esperança en el futur no s'ha de perdre mai...
Un plaer llegir-te de nou amb continuitat, Toni.
Una abraçada punyetero!
Publica un comentari