No m'interessa el Barça. Digueu-me heterodox, heretge, infame. Ahir, per exemple, en comptes de mirar el partit, estava fent una cosa molt més interessant. No puc dir quina, perquè és secreta, almenys per ara. Escolto el rossinyol cada nit. Intento superar-me. Sé on vull anar. Em deixaré la vida si cal per arribar-hi. De fet ja fa anys que me la deixo. Estripalls de mi en cada paraula. Hi ha moments en els quals el cos no pot seguir-me. El cos és una àncora. Crear és l'únic que ens allibera de totes les misèries. No, amics, no m'interessa el Barça.
Toni Ibañez web llibres poesia @tonibanez
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
No crec ni en aquesta, ni en d'altres heretgies, Toni... En som dos!
De consolatione philosophiae!
Jo crec que el país avançarà el dia que el Barça vagi a segona. Xucla masses energíes a la gent, que podrien dedicar-se a coses més productives. Hores d'ara, en realitat el Barça és més un llast que cap altra cosa.
Ja som 4!
No m'interessa el Barça; la veritat es que el futbol es massa important per la gent i és una pena.
Intento superar-me; m'agradaría poguer dir que jo també ho intento...
Sé on vull anar; enhorabona, ja has aconseguit el que anhelem tots...
Jostein K.
Som més dels que penseu...
Per fi algú gosa dir-ho: a mi tampoc. No m'interessa. Gens. Ni tan sols és un símbol nacional, ja. Salut.
Publica un comentari