És una malaltia. Viure a fons. Estimar sense límits. Lliurar-se confiadament a l'altre. Esbatanar-se per a deixar que el sol penetri fins l'últim porus. Sense esquemes ni tabús. Bogeria. Oblidar el món hores i hores i hores fins que la nit esdevé migdia i la matinada crepuscle. Renéixer, jugar, explorar, divertir-se. Realitat i fantasia. Pessiga'm. És quan te'n vas que et quedes. És quan no hi ets que has tornat. Malaltia. Els àngels ens envegen. El teu somriure de nena. Silenci de passes invisibles. Tot el que et deixes. L'eco dels gemecs. La flaire dels llençols. Melangia.

ENTRELLUM
Blog de Toni Ibanyes de de 2005
Web Llibres Poesia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
▼
2009
(174)
-
▼
novembre
(28)
- LA DIGNITAT DE CATALUNYA NOMÉS TÉ UN NOM: INDEPEND...
- Sobre la creativitat
- Riu amunt
- Ara és l'hora...
- LA DIGNITAT DE CATALUNYA
- El paper de la literatura
- Maximalisme?
- Èpiques
- Garotes
- Una mena d'escriptors
- L'esclava Cèlia
- I like your style
- El Boig
- Mario el "single"
- "El Camí de la Tau" a Bubok
- Cireres d'arboç
- Sis mesos
- Propugno
- Soare o Assis? Mestre o professor?
- L'escriptor
- Malaltia
- Saber
- Blogs versus editorials?
- Tot ho vull ser
- FREEDOM FOR CATALONIA
- L'ermita de Sant Jaume de la Granja d'Escarp
- Lo Montmeneu
- Contra l'orgasme
-
▼
novembre
(28)

1 comentari:
és una malaltia viure a fons???? O és una malaltia haver de viure afons i no poder aguantar-ho?
"silenci de passes invisibles"... una bona imatge del no res
salut.
Publica un comentari a l'entrada