És quan ho has abandonat tot que no trobes res a faltar. És quan has fugit de tot que ja no et cal fugir més. Arribes a un punt sense retorn on només existeixes tu, sense passat ni futur. En el mirall de la solitud, l'ombra esdevé llum, el neguit alegria, la lluita pau, el somni fruit. És quan t'has perdut completament que pots trobar-te a tu mateix, sense màscares ni comèdies, despullat de qualsevol miratge.
Toni Ibañez web llibres poesia @tonibanez
26.12.09
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Estàs segur que en la soledat no et poses tb una màscara i adoptes un posat??? Com pots estar tant segur que no som res més que les nostres màsqueres i els nostres posats???
Bones festes
RDC
Cap pas no és l'últim. Cap pas no és definitiu.
Publica un comentari