Entrevistes a la tele

Aquest matí en Llucià Ferrer m'ha fet una entrevista a la Roca Foradada per al programa Quin país! dedicat a Vallromanes. El podreu veure en els propers dies a Tv3.

M'avisen que aquesta nit emetran el programa La Malla a la Xarxa de Televisions Locals on també hi surto entrevistat.

Baudelaire

Mais les vrais voyageurs sont ceux-là seuls qui partent
Pour partir, coeurs légers, semblables aux ballons,
De leur fatalité jamais ils ne s'écartent,
Et, sans savoir pourquoi, disent toujours: Allons!

Etonnants voyageurs! quelles nobles histoires
Nous lisons dans vos yeux profonds comme les mers!
Montrez-nous les écrins de vos riches mémoires,
Ces bijoux merveilleux, faits d'astres et d'éthers

Le Voyage, Charles Baudelaire

Tangata Manu

Neruda

Núvols blancs

Adoro els núvols blancs, magnànims, que ocupen el cel amb les seves filigranes inquietes, formes incessants que dibuixen i desdibuixen somnis infantils, perfils sobre el blau més nítid trenat amb ombres grisenques que contrapunten l'espai amb divinal majestuositat, esquitxos esfilagarsats, monuments impossibles.

Els adoro perquè sempre somriuen (i, quan es pixen de riure, plou), perquè no tenen arrels (el vent que els empeny no els arrela, ans tot el contrari), perquè sobrevolen lleugers totes les misèries del món sense pertànyer-hi (no com nosaltres, que som fang i arrelem en el fang rabejant-nos-hi).

Els adoro, sí, aquest migdia ventós, conduint a 120 km/h, tornant de Barcelona, camí del meu futur completament incert...

Últimament només fotografio núvols.

Molts errors de la vida els cometem per impaciencia o precipitació, perquè volem una cosa abans d'hora o la volem després d'hora. Com deien els clàssics, cada cosa té el seu kairós, el seu moment oportú, com el punt exacte en què la fruita està madura i el pagès sap que l'ha de collir.

No us deixeu de llegir els articles que l'Andreu Barnils publica a Vilaweb sobre els USA

La importància dels adjectius

"En canvi, als antípodes dels nostres blogaires hi trobem un catosfèric il·lustre com en Toni Ibàñez, que esdevé de l’opinió contrària. La seva obra escrita, les seves ramificacions catosfèriques i les seves iniciatives per esperonar el col·lectiu internauta, tot plegat està íntimament lligat a la seva personalitat abassegadora, rutilant i egòlatra. En Toni no entén de mitges tintes, i en el concepte unificador d’escriptura i experiència (“escriviure”, tal com ho anomena) la personalitat pròpia és consubstancial a l’aspecte creatiu. Sembla que torna de nou amb el seu blog Entrellum, i tant els que el seguim encuriosits com els seus crítics ja li tenim els dos ulls al damunt per veure què fa i amb què ens sorprèn." (llunÀtic)

TOT ÉS AVUI

Tot és avui misteri
El fum de l'encens de mesc
La parsimònia dels minuts que moren
L'oblit i el record aleatoris
La intensa passió del vent
Tot és avui incendi
El cant de la cigala a l'olivera
La penombra on naufraguem
La vella fragància dels estels
La bellesa dels mugrons erectes
La disbauxa dels llavis ardents
Tot és avui promesa
Oceans que s'eixuguen
Continents i serralades que s'estrenyen
Boscos sagrats on es perden
els amants més enfollits
quan l'albada els embolcalla
de rosades tremolenques
Tot és avui desig
misteri, incendi i promesa
la vall dels teus pits
la meva última flama
indòmita i feliç

[banda sonora]

CIBERPOESIA