M'he tornat a confessar, he tornat a combregar, a resar el parenostre, l'avemaria i el Regina Caeli. He tornat a llegir el relat de la Passió de Jesucrist. Com Ell, he mort i he ressuscitat. He tornat a besar el crucifix que tantes vegades vaig besar a Pamplona. La fe m'ha sostingut a les hores més fosques. Avui fa sol i el vent s'endu tots els neguits. El cel és ras com el meu cor. L'Amor, només l'Amor, val la pena. Déu és Amor.
Toni Ibañez web llibres poesia @tonibanez
4.4.10
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
BEN FET¡ LA FE ES EL MILLOR BACUL EN AQUESTES CIRCUNSTANCIES.
PERO TU...ANDAVAN AMB CORATJE I PLANTAT CARA .
JUGANT....
Sincerament, espero que això sigui part de l'enèssima performance. Fer de la religió un motiu d'orgull públic és ben poc coherent intel·lectualment i de pura covardia vital. L'amor és amor. I anar més enllà em sembla filosòficament imprudent.
(el meu blog ha estat hackejat, però per Al·là, que ningú s'espanti si hi entra :-) )
No m'ho puc creure... El Toni ateu, que no creia en res més que el seu propi ego ara torna a creure en l'amor o en Déu?
Quins canvis que ha de patir la mentalitat d'una persona per a tornar als orígens! No ho sé... Nomès se que tots necessitem creure en alguna cosa; digues-l'hi Déu, Verge Maria, Buda, Jesucrist, Elohim, Jehová, Mahoma, o tu mateix... el cas es confiar en alguna cosa, creure ni que sigui en tu mateix per no caure...
En fi! que hauré d'actualitzarme o hauria de dir tornar a tonizarme un altre cop desprès d'una setmana Santa ausent!
Salutacions!
Si yo, por ti, he creado un mundo para ti,
dios, tú tenías seguro que venir a él,
y tú has venido a él, a mí seguro,
porque mi mundo todo era mi esperanza.
Yo he acumulado mi esperanza
en lengua, en nombre hablado, en nombre escrito;
a todo yo le había puesto nombre
y tú has tomado el puesto
de toda esta nombradía.
(Juan Ramón Jiménez)
fe? quina fe pot tenir un ésser lùcid i conscient?
Publica un comentari