El primer que ha fet aquest matí ha sigut afaitar-se la closca. Després, seguint la glera, ha remuntat el riu Barcedana fins a la cascada. Quin espectacle, els caramells de gel penjant del rocam! Caminant sobre els còdols, esquivant els trams gelats, agraint les carícies del sol, escoltant els clamorosos silencis de la natura, parlant amb els ocells, s'ha reconciliat amb l'hivern. En comptes de dinar, ha rellegit uns fragments d'El llop estepari...
3 comentaris:
T´escolto mentre vaig treballant, intentant no mirar perquè em distrec i arribo a la conclusió de si no tindré també alguna cosa d´aquest llop. De si no la tenim tots.
Em pregunto , però, si seríem capaços de tallar totalment el fil, d´aïllar-nos del món que ens sembla fals i hostil. Tu , jo, l´altre, el personatge del llibre, que només conec d´oïdes... Seríem capaços de no fer servir les paraules per tenir constància que existim?
Si fos així, ara, ni jo et llegiria ni tu hauries llegit el llibre i estaríem parlant.
Tot i la reflexió, pau és el que m´ha regalat aquesta estona. Gràcies
Harry Haller (que així s'anomena el personatge del llop estepari, les inicials del qual coincideixen amb Hermann Hesse), malgrat els seus sermons misantròpics i la seva dèria suïcida, no acaba d'aïllar-se del món, sinó que es llença de cap al teatre de la vida i s'engresca d'allò més amb una senyoreta de vida alegre que el fa reaccionar molt positivament.
El vell Aristòtil ja va sentenciar que per a viure sols, una de dos: o hem de ser unes bèsties o hem de ser un déus. El llop estepari estaria més en el grup de les bèsties, clar, però no en facis gaire cas. En el fons, és un burgès que necessita escalforeta humana, com tot fill de mare.
Les paraules...? Ufff. Fan de pont entre les solituds i representen la Gran Ficció humana. Per una part ens enlairen per sobre de les bèsties i, per una altra, ens separen de la realitat real, substituint-la. La veritable (i més profunda) comunicació entre dues persones mai és verbal.
Gràcies a tu!
En la darrera frase hi estic totalment d´acord, però per alguna cosa s´ha de començar si no és parlant o escrivint, dic jo...
M´alegro que el llop finalment alegrés la seva vida.Me l´hauré de llegir.
A reveure!
Publica un comentari