VOLA
El món és petit amb les ales esteses
Deixa que els teus somnis t'assenyalin el camí
L'hivern no dura sempre
Tard o d'hora les flors tornen a sortir
La vida és un regal en si mateixa
Fan falta molt poques coses per a ser feliç
Si tens amor, no te'l deixis perdre
Sense amor la vida no té sentit
Dóna gràcies cada dia perquè el cor et batega
perquè fa sol o perquè plou
Dóna gràcies sempre perquè existeix
la bellesa, la bondat, la veritat
Sigues humil
Ajuda els altres a ser millors
No demanis res per a tu
El Sant ja sap el que necessites
El món és petit amb les ales esteses
Vola sense por
Salvator Mundi
videopoemes
Dietari de Terradets
4 comentaris:
Desde nuestro encuentro en el hostal de cellers hace algunos días, he leído tu blog durante algunos ratos libres; y es cierto, creo que tu búsqueda está más en la actitud del ahora, que en aquello que te puede deparar la vida. Sólo te deseo aquello que los peregrinos se desean cuando saben que tardarán mucho tiempo en volverse a ver: Buen camino.
Javier
Gracias Javier! No sabes cómo me alegró reencontrarte después de tantos años (30?). Buen camino también para ti.
Noi... m'has tornat a emocionar. Jo no sóc gaire de sants, però el sant que descrius em sembla molt de debò, com una mena de força de la natura, metàfora de la bondat que emplena l'existència. La combinació de nuesa (llibertat) i espiritualitat es transmuta en una essencialitat que només es pot dir humana, que només es pot dir natural, i que esvaeix qualsevol sospita de carrincloneria. Milito en algunes de les afirmacions que fas sobre la bellesa i l'ara.
Salutacions!
Gràcies, Jeremies, ja veus que els nudistes no tenim res a amagar :)
Me'n faig creus de com has pogut resumir amb tan poques paraules l'essència del que penso, sento i visc. És talment això!
Sant Salvador del Bosc (sota l'aparença cristiana) amaga el culte ancestral i pagà a la Mare Natura en un indret privilegiat, carregat de potents energies tel·lúriques...
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada