És on sóc més jo
A la Torre de Norfeu
Montjoi a mà dreta
La badia sencera als meus peus
És on sóc més jo
Nedant ben nu a la Llumenera
A l'hora de la posta
Quan les gavines volen sense rumb
És on sóc més jo
Arraulit en els teus braços
Com un nen
Mirant el mar en silenci
2 comentaris:
Bon perfil el de Norfeu.
I un blau enlluernador.
quan et sents petit, quan et sents gran
Publica un comentari a l'entrada