L'horòscop no s'equivoca. Ens equivoquem nosaltres. Quan estem lluny, estem molt lluny; i quan som a prop, som tan a prop que ens fonem l'un amb l'altre, el teu cos sobre el meu cos, com una pegellida que s'aferra a la roca. Què més tenim, sinó la pell i la certesa íntima? Creure. La fe i la voluntat de ser. La paciència. El futur. Tan lluny que som abisme. Tan a prop que fa vertigen. Contra la pegellida que s'aferra a la roca, no poden res les onades irracionals, tramuntanades i escumes salvatges. La closca inamovible guarda el secret d'una carn saborosa. L'horòscop no s'equivoca. Ens equivoquem nosaltres.
4 comentaris:
Tant de bo, tinguessis raó. En el meu cas, tot i sentir-ho quasi igual en algun moment, penso ara que les sensacions ens confonen. Espero que no sigui el teu, i que la raó us acompanyi també.
La raó va i ve, com les sensacions, com tot en aquesta vida...
Ens sentim confosos quan no "controlem" el que (ens) passa, i aleshores diem: és estrany...
Potser es tracta de fluir sense quedar-se gaire estona en cap idea o en cap sensació, evitant sobretot les negatives, els mals rotllos...
Potser hem de ser una mica més savis i aprendre a trobar la sortida dels laberints foscos... Com? Encenent la llumeta que tenim a dins...
Gràcies docus!
I tots la portem a dins aquesta llumeta, encara que no ho sabem, i no s'apaga mai.
There's a light that never goes out... cantaven The Smiths
Gràcies, Joana!
Publica un comentari a l'entrada