7.8.22
Meló groc
2.8.22
Indomesticable
31.7.22
Finals de juliol
29.7.22
Saber acomiadar-se
Que la vida són etapes, capítols, èpoques. Em queda un mes per a deixar Cap Ras. Per sort, no marxo gaire lluny. D’ençà que vaig arribar-hi (2015), aquest racó de món a l’altíssim Empordà, davant la Mar d’Amunt, ha sigut el meu paradís particular. Set anys molt intensos, entre les cales i el bosc, camí de ronda amunt i avall, envoltat de fustes i pedres, bressolat per la Sagrada Tramuntana, confegint vivències i textos, rodant pel món, cercant estrelles de mar, empaitant els somnis més agosarats...
24.7.22
Espiritual
9.7.22
Vides alienes
Si la teva vida és prou interessant, per què hauries de preocupar-te per la vida dels altres? Què coi t’importen els altres?
Per què hauries d’escriure, per exemple? Quin sentit té escriure si no és per a ser llegit? I per què suposes que val la pena ser llegit o que allò que escrius pot interessar a algú?
A qui podia interessar que jo passés 6 mesos de la meva vida a Mahattan? Per què em vaig escarrassar a escriure 100 textos d’un dietari novaiorquès? Per la mateixa regla de 3: A qui podria interessar la història d’amor entre l’Eva i jo? I en vaig fer un llibre de 500 pàgines! (Que ningú ha llegit, esclar)
https://www.bubok.es/libros/268500/EVAiTON
7.7.22
Vides buides
Totes les vides són buides, totes destinades a morir. La gràcia està si podem aconseguir una certa plenitud vital, omplint de sentit l’existència amb activitats o entreteniments diversos, mentre ajornem al màxim la mort.
De seguida te n’adones de quines són les persones més buides amb les vides més buides. Són les que més necessiten abocar-se a l’exterior, a la vida social, les que tenen més dependència del proïsme i/o dels mass media.
Després hi ha els que emprenyen, els problemàtics, aquells que –per a fugir de la seva inanitat insondable– es dediquen a fotre als altres, als veïns, a la família, als companys de feina...
5.7.22
Epicureisme
Avui he escrit això a Twitter:
«Vaig estar uns anys engalipada amb el miratge independentista. Quan tot se’n va anar en orris, me’n vaig anar a viure a Manhattan. Vaig tornar enmig de la farsa covidiana. Ara visc retirada a l’altíssim Empordà, em cago en els polítics i faig un hort de puta mare. El món s’acaba.
3.7.22
Juliol estrany
Potser el meu pitjor defecte és la impaciència: voler el resultat de seguida, ser incapaç de gaudir del procés...
De fet, en tinc una bona pila, de defectes, a banda de l’atabalament i les presses.
Detesto la paraula «demà», sóc presentista. Sempre penso que demà estaré mort i, si no ho faig avui, hauré perdut l’oportunitat. El cas és que l’endemà encara sóc viu, ja veus...
Hi ha tres coses que m’entusiasmen, i les tres tenen a veure amb el menjar: menjar cony, menjar cireres i menjar xocolata. L’ordre dels factors no altera el producte.
Abans m’agradava escriure. Ho tinc molt deixat.
Com que el món s’acaba, em prenc aquest istiu com el darrer. Si llencen un mísil no m’enxamparà, procuro evitar les ciutats. Si baixen els extraterrestres, els aniré a buscar. La curiositat és un altre defecte que tinc.
Les dones sempre s’han enamorat de la meva Energia. Després, quan han intentat entomar-la, no han reeixit, han fracassat. Com les lluernes amb la llum, han acabat socarrimades. Jo les empaitava i elles feien el que podien per entomar-me. La conclusió és que sóc excessiu, inentomable, i no em refereixo solament a l’aspecte sexual, que també...
Empaitar i entomar: vet aquí el Yang Yin, la quadratura del cercle, viciós o virtuós, depèn.
26.6.22
Sobrevivint encara més
Volien abatre’m de males maneres, deixar-me malferit, en prostració horitzontal, fet un ninot inservible, una pelleringa pseudohumana, un drap estripat i brut... Això volien, els malparits. I a fe de déu que van tenir-me uns dies cardat, sense energia (Què Sóc Jo, sinó? Energia Pura i Salvatge Sóc!) He ressuscitat de les meves cendres, he reviscolat i m’esquerat amb nova trempera, gana de fam i de cardamenta, com ha de ser la Salut Majúscula... Una mala bèstia indomable, asocial, geniüda, maldestra, intractable, esquerpa, i mil adjectius més, tots cantelluts i flonjos. Torno a la Batalla, a guanyar el meu Poder de cada dia, a ser Fort i a fer La Meva. No hi ha una altra sortida d’aquest laberint que guanyar totes les escomeses, ser el triomfador de la Guerra, el més valent i més temut. Aneu a la puta merda, melindrosos i envejosos, els que aneu a missa i doneu lliçons morals. Us detesto. Faré molta fressa i us amargaré la vida. Si aspireu a ser enemics, us en penedireu eternament. Així és i serà. Sempre em surto amb la meva, sempre tiro pel dret. Mai em rendeixo. He vençut tots els miserables. Sóc el millor. Accepteu-ho. Demà em menjaré el món una altra vegada. La Meva Sagrada Voluntat s’imposarà com sempre. La resta me la sua.
-
►
2021
(15)
- ► de desembre (1)
- ► de setembre (3)
-
►
2017
(195)
- ► de desembre (22)
- ► de novembre (28)
- ► de setembre (9)
-
►
2016
(58)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (2)
-
►
2015
(109)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (3)
-
►
2014
(133)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (15)
- ► de setembre (6)
-
►
2013
(95)
- ► de desembre (11)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (12)
-
►
2012
(138)
- ► de desembre (8)
- ► de novembre (9)
- ► de setembre (11)
-
►
2011
(168)
- ► de desembre (18)
- ► de novembre (18)
- ► de setembre (18)
-
►
2010
(114)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
►
2009
(174)
- ► de desembre (28)
- ► de novembre (28)
- ► de setembre (21)
-
►
2008
(343)
- ► de desembre (10)
- ► de setembre (32)
-
►
2007
(458)
- ► de desembre (37)
- ► de novembre (46)
- ► de setembre (29)
-
►
2006
(491)
- ► de desembre (48)
- ► de novembre (53)
- ► de setembre (50)
-
►
2005
(2)
- ► de desembre (2)