Un escriptor ho deixa tot per fugir a l'illa més aïllada del planeta. El viatge és un descens a l'abisme, una travessia per la desesperació i la solitud que serà l'inici d'un renaixement. Vint-i-set anys de vida convertits en literatura. Un relat iniciàtic que combina dietari, assaig esotèric i autoficció per narrar una transformació alquímica: de la crisi i el naufragi a Rapa Nui, al silenci eremític del Montsec, fins a l'esclat creatiu de la Mar d'Amunt i la consumació final a Manhattan. MANAIA —esperit guardià maori— vetlla aquest trànsit entre el món terrenal i el sobrenatural, entre la gàbia de l'intel·lecte i la saviesa del cos. Toni Ros crea una cosmovisió pròpia on la llibertat ens eleva més enllà del que som. 👉🏼 Llegeix el preludi del llibre Amazon
Els debats a X sobre alguns temes poden resultar interessants i enriquidors. Avui hem parlat de l'abstenció. Jo, que en vaig ser un gran defensor abans de l'aparició d'Aliança, ara maldo per convèncer els 700.000 abstencionistes perquè deixin de ser-ho i votin Orriols. Els arguments són diversos... ---------- El tarat de David Raventós ja ha fet un parell de tuits sobre mi. Un criticant la versió en castellà de Fenomen Orriols , dient que l'he feta per als votants de Vox. A l'altre tuit "desvetlla" el nom i els cognoms del meu puto DNI aspanyol. Li ho vaig posar en safata ahir publicant la foto de la prestatgeria amb els meus llibres. Ningú en fotrà ni cas. Té 776 seguidors i tothom ja sap de quin peu calça. Jo no sóc el meu DNI. No m'he d'amagar de res, per altra banda. Quin és el meu delicte? De què se m'acusa? D'expressar lliurement les meves idees? D'escriure llibres i autopublicar-me'ls? La frase final del seu tuit és del tot ...