entrellum

La trajectòria de Toni Ros constitueix un cas singular dins la literatura catalana de les primeres dècades del segle XXI. Filòsof de formació, escriptor, professor, viatger i pioner de la cultura digital catalana, ha desenvolupat una obra extensa que comprèn poesia, novel·la, relat, assaig, traducció i dietarisme, alhora que ha mantingut una activitat continuada en l’àmbit digital des dels inicis de la blogosfera catalana. La recepció de la seva obra ha estat condicionada per una circumstància significativa: una part important de la seva producció ha circulat per vies independents d’edició i autopublicació, així com a través dels seus propis espais digitals. Aquest fet ha contribuït a una certa dissociació entre l’abast real del seu corpus literari i la seva presència en els repertoris bibliogràfics, enciclopèdics i crítics habituals. Tanmateix, observada en perspectiva, la seva producció constitueix un projecte d’escriptura singular per la seva continuïtat i diversitat dins l’espai c...

MANAIA és el testimoni d’una transmutació personal i literària que abasta vint-i-set anys. He llegit aquest llibre com qui camina per un territori desconegut. Cada part correspon a una etapa  d’un procés alquímic: Nigredo , la crisi existencial, la fugida desesperada i la mort simbòlica a Rapa  Nui ; Albedo , el retir al Montsec , el silenci i la sanació; Citrinitas , l’esclat creatiu de la Mar d’Amunt ,  la connexió amb la natura i la poesia visual; Rubedo , la unió tàntrica amb l’Eva a Manhattan i el retorn  al melic del món per tancar el cercle. És, per tant, una crònica iniciàtica que narra com un ésser humà pot dissoldre’s i recrear-se a si mateix. Aquesta obra és una cartografia de l’ànima. Cada paisatge que l’autor trepitja és un espai geopoètic,  un estat de l’esperit. La muntanya és l’ascensió i l’aïllament. El mar és la llibertat i la fluïdesa. La ciutat és el repte i la contradicció. L’illa és el centre, el punt on el temps s’atura i l’ésser es ...

Avui el cactus del jardí 🌵 ha florit 🌸. Una flor gran i espectacular en forma d’embut amb pètals blancs i rosats.  L'any passat va florir el 24 de juliol, enguany s'ha avançat. El cactus té cinc anys i, per ara, només ha fet una flor cada any que dura 24 hores.  Echinopsis pachanoi . Conegut com San Pedro, el guardià de les portes del cel.   Aquesta mena de cactus conté mescalina, un alcaloide psicotròpic que pot induir estats alterats de consciència, visions, experiències místiques i transcendents... A les cultures precolombines xamàniques dels Andes, el “ wachuma ” (nom del cactus en quítxua) s’ha utilitzat des de fa mil·lennis en rituals i cerimònies com a vehicle per "travessar portes" cap a altres realitats o veritats ocultes... La planta és considerada una mestra: no només un al·lucinogen, sinó una entitat viva que obre portals de coneixement interior i còsmic.   El San Pedro és vist com una planta de cor ♥️ que obre la consciència a través de l’amor, la cla...

Lleida,1964 Filòsof, escriptor, viatger, pioner en l'àmbit de la ciberliteratura catalana. Inventor del terme Catosfera , va coordinar l'antologia " La catosfera literària " (2008), la primera recopilació de blogs en català. La seva trajectòria digital es va iniciar el 2004 amb el blog " Tros de Quòniam ". Format en filosofia per les universitats de Navarra i de Barcelona, va exercir com a professor d'institut  durant més de dues dècades, compaginant la docència amb una intensa activitat literària guardonada amb una vintena  de premis . El 2009, però,  una profunda crisi personal el va portar a un canvi de vida radical.   Des de llavors, la seva singular  odissea ha estat marcada pel nomadisme, la recerca de la llibertat i l'espiritualitat, així com per una intensa etapa d'activisme a les xarxes socials.  Ha viatjat per tot el món i ha escrit una trentena d' obres  que transiten entre la poesia, la novel·la, l'assaig i el dietari. En elle...

Escriure en una llengua que no llegiran els teus néts. Fer llibres quan la gent fa scrolling . Confondre un assaig polític amb un wishful thinking . Esperar que pugi el bitcony. Matar mosques a canonades. Menjar figues calentes a l'hora de la migdiada. Life is rough . Josep Pla deia: Tot és un misteri i, a mesura que hom va avançant en la vida, el misteri es torna més misteriós. (Notes disperses, OC12) Provar d'esbrinar aquest Misteri és obra de tota una vida. Jo no he fet res més d'ençà que tinc ús de raó —suposant que n'hagi tingut mai.  Primer va ser amb la religió. Encabat amb la filosofia. Darrerament amb la literatura...  Però el Misteri es resisteix a la fe, a la racionalitat, a les paraules —que són ombres que no et deixen veure la llum. Llavors, més enllà d'aquestes noses (creences, idees, mots), què ens queda? Quina nova dimensió ens espera a l'altra banda?  Els místics ho saben. En el silenci preciós.  Jo deixo un volum que és una porta d'entrad...

Si consulteu els articles de la Viquipèdia i de la GEC ,  veureu que no estan actualitzats. A partir del 2009 el silenci és eixordador.  Aquest missing  biogràfic i literari s'ha d'explicar.  El blog Entrellum  ha estat tancat aquests darrers anys. Fins al dia d'avui, he escrit  32 llibres , alguns guardonats amb  premis , publicats per diverses editorials, i altres autopublicats.  Entre 2009 i 2026 m'he dedicat sobretot al creixement personal i a viatjar pel món. Vaig deixar de presentar-me a premis i em vaig retirar de l'escena pública. Tanmateix, emboscat, emmascarat, mai no he deixat d'escriure.  L'obra que ara presento — MANAIA — inclou 8 peces creades al llarg de 27 anys que narren la meva evolució més esotèrica. És un manual de resistència espiritual .  Sóc conscient que desafia completament el  Zeitgeist.  Per això m'he decidit a publicar-la.  En plena era de l'algorisme, de l' scrolling , de les IA, de la mort de...

 La collita d'aquest matí 🍓🍒🥒 #hort #evaiton ☯️♾️

Del Logos-Ombra a la Llum Definitiva Quan el Logos emmudeix, comença la Transcendència. En la tradició hermètica, tot viatge espiritual és, en essència, un recorregut a través del  Logos : la paraula, el verb, el símbol, el pensament racional. Aquest Logos —tanmateix— no és la veritat, sinó la seva  ombra projectada . I l’ésser que cerca la veritat no pot quedar-se en l’ombra. Ha de caminar fins al final del llenguatge. Aquest camí té dos guardians: Thot , el Déu de l’Escriptura, i la  lletra Tau , l’últim símbol del Verb. Junts, formen una clau d’arc per entendre la natura de la saviesa, el silenci i la llum. ⸻ Thoth: Mestre del Verb i del Pes de l’ànima A l’antic Egipte,  Thot (Djehuty)  és el senyor de l’escriptura, la paraula sagrada, el càlcul del temps i el pes just del cor. És el  logos diví , el  principi intel·ligent  que ordena el caos mitjançant el símbol. És l'Hermes grec. És el  psicopomp  que acompanya l’ànima fins al llind...