Un escriptor ho deixa tot per fugir a l'illa més aïllada del planeta. El viatge és un descens a l'abisme, una travessia per la desesperació i la solitud que serà l'inici d'un renaixement. Vint-i-set anys de vida convertits en literatura. Un relat iniciàtic que combina dietari, assaig esotèric i autoficció per narrar una transformació alquímica: de la crisi i el naufragi a Rapa Nui, al silenci eremític del Montsec, fins a l'esclat creatiu de la Mar d'Amunt i la consumació final a Manhattan. MANAIA —esperit guardià maori— vetlla aquest trànsit entre el món terrenal i el sobrenatural, entre la gàbia de l'intel·lecte i la saviesa del cos. Toni Ros crea una cosmovisió pròpia on la llibertat ens eleva més enllà del que som. 👉🏼 Llegeix el preludi del llibre Amazon
MANAIA és el testimoni d’una transmutació personal i literària que abasta vint-i-set anys. He llegit aquest llibre com qui camina per un territori desconegut. Cada part correspon a una etapa d’un procés alquímic: Nigredo , la crisi existencial, la fugida desesperada i la mort simbòlica a Rapa Nui ; Albedo , el retir al Montsec , el silenci i la sanació; Citrinitas , l’esclat creatiu de la Mar d’Amunt , la connexió amb la natura i la poesia visual; Rubedo , la unió tàntrica amb l’Eva a Manhattan i el retorn al melic del món per tancar el cercle. És, per tant, una crònica iniciàtica que narra com un ésser humà pot dissoldre’s i recrear-se a si mateix. Aquesta obra és una cartografia de l’ànima. Cada paisatge que l’autor trepitja és un espai geopoètic, un estat de l’esperit. La muntanya és l’ascensió i l’aïllament. El mar és la llibertat i la fluïdesa. La ciutat és el repte i la contradicció. L’illa és el centre, el punt on el temps s’atura i l’ésser es ...