CR33

Cada dia és més difícil escapar-se de la gent, del seu soroll (no saben estar en silenci), de la seva presència inoportuna. Quan van en manada són pitjors, perquè necessiten fer-se els graciosos, cridar l’atenció. Pots estar en l’indret més remot del planeta que, tard o d’hora, apareixerà un humà per a fer-te la guitza o per demanar-te que li facis una foto. Si són francesos o nòrdics no cridaran gaire. Si són espanyols o italians, seran insuportables. El meu ideal de bellesa sempre descarta la humanitat i les seves obres. No dic que no hi pugui haver alguna femella digna de contemplació estètica, o abellidorament palpable, però són casos excepcionals. La norma humana és la lletjor, la vulgaritat, la frivolitat, el brogit, la brutícia, la ignorància i (per escurçar) tota la rècula de vicis que caracteritzen aquesta puta espècie abominable i destructora. 

(Fragment del llibre “Memòries misantròpiques”, en fase de redacció)

CR32

M’endinso en el bosc per escoltar el vent i els ocells. M’assec entre dos atzavares. Fa tres setmanes que van tornar els rossinyols. Floreix la ginesta i l’argelaga. Ahir vaig menjar albercocs. És el que té la primavera: cada dia un regal...

Un dia ho deixaré tot: la casa, les paraules, els amors, la set i la fam, els desitjos, els somnis, el cos... 

Faré com Tolstoi: agafaré un tren qualsevol cap enlloc...

Un dia me n’aniré de puntetes sense fer soroll, amb el vent i els ocells, bosc endins, endut per l’horitzó...

CR31

Our revenge will be the laughter of our children. 

Se m’apareix el fantasma de Bobby Sands en el dia 66 de la vaga de fam. Em mira de fit a fit i m’etziba: Contra el poder, la resistència; contra la brutalitat, la dignitat. Som i serem partisans. El nostre estendard és la llibertat. 

Walter Benjamin: Dem Gedächtnis der Namenlosen ist die historische Konstruktion geweit. 

Els sense-sostre, els sense-nom, els sense-estat, els individus marginats, el pàries de la història, nedant contracorrent, perseverant a repel, excèntrics i extravagants, filles i fills d’una tribu silenciada que parla la llengua dels vençuts, que no s’ha rendit mai.

CR30

JODOROWSKY

• Fart de paraules i llibres
• Parla’m de les teves experiències: què sents?
• On estàs? 
• Som vida i energia encarnades
• Has d’abatre límits fins que visquis en llibertat, sortir de la gàbia
• Tu ets el teu mestre
• Tu no tens definició
• Posa’t un nom 
• Passeja’t com un ésser creatiu: transforma les coses
• Allibera’t de la nacionalitat: ets terrestre, extraterrestre, còsmic
• Has de soltar, no hi ha límits
• Allibera’t de les etiquetes: no tens ofici, els tens tots
• Allibera’t de l’intel.lecte
• Estem fets per unir-nos
• L’univers és un orgasme continu
• El plaer creatiu: sense art no hi ha vida
• Veritat, Amor, Bondat
• No afirmis el que no has experimentat ( = veritat)
• 3 energies: mental, emocional, sexual
• No hi ha jo (ego), hi ha Vida
• Volem ser vistos, ser estimats, ser desitjats, ser protegits
• M’encanta ser un cos que té un esperit i ser un esperit que té un cos
• Si tu ets conscient, ets autèntic, no usis màscares, sigues el que ets
• Has de sentir la sagrada indiferència respecte al clan: només faré allò que m’alegri la vida
• El camí del boig: tots els camins són els meus camins, és la llibertat absoluta, l’energia de l’univers
• No puc canviar el món, però em puc canviar a mi mateix
• Tot es va transformant, res es perd
• Coneix-te a tu mateix, res en excés, tot é u

CR29

Vam començar escrivint blogs, l’any 2004, ja fa 14 anys. Després la cosa va decaure amb el Facebook i les altres xarxes socials. Ara pengem fotos a l’Instagram i puilem tuits al Twitter. Del post elaborat del blog hem passat als fils tuitaires més o menys llargs, dels 140 caràcters als 280, i la cosa va endavant. A Twitter usem pseudònim i parlem sobretot de política, que és el que toca ara, amb el panorama que tenim. Uso el plural perquè els meus heterònims blogològics han mutat en heterònims tuitaires, i així la festa continua en aquest nou format. Guanya la immediatesa i els textos lacònics i lapidaris. L’addicció és la mateixa. Els comentaris i els retuits es multipliquen, el que abans eren labels ara són #hashtag i avall que fa baixada, que bulli l’olla i a veure si avui aconseguim més followers. És el joc més trendy, la distracció de moda. Al final, es tracta de no perdre el tren de l’actualitat, dir la teva enmig d’aquesta selva de soroll inextricable. Hi ha els influencers i la resta, els que no passen de 1.000 seguidors, gent que es dedica sobretot a retuitar i no té opinió pròpia. La nostàlgia catosfèrica dels blogs... No m’acabo de sentir gaire a gust a la Tuitosfera. Tanmateix pico pedra: amb el darrer fil he aconseguit 400 followers nous! 

CR28

Die Welt is leer, Ich will nicht leben mehr… 

Rellegeixo la darrera carta que va escriure André Gorz a la seva esposa Dorine abans de suïcidar-se junts. També es van suïcidar junts Stefan Zweig i Lotte l’any 1942 a Petrópolis, Brasil: 

geistige Arbeit und persönliche Freiheit, das höchste Gut dieser Erde gewesen… 

No cal ser un jueu apàtrida (heimatlosen Wanderns) per arribar a certes conclusions: que cal crear la terra promesa dins de cadascú, i que l’amor, el treball espiritual i la llibertat personal són allò que donen sentit a la nostra vida. La resta galindaines.

CR27

La plutocràcia fomenta la partitocràcia, la legalocràcia i la massmediocràcia per a segrestar i reprimir la democràcia (els rics mantenen els seus privilegis mitjançant el control dels polítics, dels jutges i dels mitjans, perjudicant el poble manipulat i indefens). Plutocràcia i cleptocràcia de facto són sinònims.

Qui paga les campanyes electorals? Qui financia els mitjans de comunicació? Qui nomena els jutges de les instàncies supremes? Al final, una oligarquia (lobbies) decideix qui es presenta a les eleccions, quines notícies es difonen i quines són les sentències. Qui paga mana.

Els 4 poders de l’estat (legislatiu, executiu, judicial i mediàtic) depenen del capital que els financia. Qui té el cul llogat no seu quan vol (quien sirve a otro no es señor de si). Cal afegir que el mecanisme global de control és la deutocràcia: hipotecar futur i llibertat.

Tot plegat és resultat del sistema capitalista. Si estàs endeutat, tens por de no poder pagar. Aquesta por és la principal arma de control massiu dels pobres. Si no deus, juguen amb la teva avarícia: vols ser més ric per a tenir més poder. Pervers, oi?

Si ara obres el focus i globalitzes la perversió plutocràtica, veuràs que el que s’esdevé en un petit poble de comarques és el mateix patró que regeix a nivell planetari: el poder està en els diners, i tota la resta són fils que mouen les titelles (polítics, periodistes, etc)

Què podem fer? Com pot el poble defensar-se d’aquesta tirania? Hi ha alguna manera de instaurar la veritable democràcia? La resposta està en tu mateix, en la teva llibertat. Com més depenguis dels diners, més esclau seràs. Has de sortir de la roda del hàmster…

Però no n’hi ha prou amb sortir de la roda (no deure res a ningú), sinó que després cal sortir de la gàbia... I això és més complicat. El sistema-matrix ens vol fer creure que no existeixen alternatives. Fals. Sempre han existit: comunitats assembleàries, cooperatives, etc.

Obrim els ulls i prenem consciència. No som “antisistema”, perquè això seria suïcida. Ell és un monstre Leviatan que guanyarà sempre. Som outsiders alternatius. La nostra dissidència és positiva: l’alliberament individual i tribal com a objectiu. El somni.

La Gran Revolució, per tant, és una revolta conscient, individual i col.lectiva, un alliberament creador de nous valors i actituds que no tenen res a veure amb els actuals. Es tracta d’una nova ètica i d’un nou horitzó més ecològic i espiritual. Veritat, bellesa i bondat.

Decreixement, minimalisme, veganisme, neoruralisme... Podríem enumerar mil propostes plausibles. La clau està en tu. Pregunta’t: què puc fer o deixar de fer per a ser més lliure? La llibertat és sagrada. Ella ens fa més humans. Decideix què fas. Depèn de tu...