Un escriptor ho deixa tot per fugir a l'illa més aïllada del planeta. El viatge és un descens a l'abisme, una travessia per la desesperació i la solitud que serà l'inici d'un renaixement. Vint-i-set anys de vida convertits en literatura. Un relat iniciàtic que combina dietari, assaig esotèric i autoficció per narrar una transformació alquímica: de la crisi i el naufragi a Rapa Nui, al silenci eremític del Montsec, fins a l'esclat creatiu de la Mar d'Amunt i la consumació final a Manhattan. MANAIA —esperit guardià maori— vetlla aquest trànsit entre el món terrenal i el sobrenatural, entre la gàbia de l'intel·lecte i la saviesa del cos. Toni Ros crea una cosmovisió pròpia on la llibertat ens eleva més enllà del que som. 👉🏼 Llegeix el preludi del llibre Amazon
La crisi de Ceuta no pot fer-nos perdre de vista que l'enemic és espanya, no el Califat. No dic que l'islamisme no sigui imperialista i que no existeixi un perill en la seva expansió. Dic que espanya continua sent imperialista i colonialista amb nosaltres, des de fa tres segles. He escrit un article on tracto d'aclarir això. Ahir al vespre, la Sílvia Orriols va publicar el següent tuit: Això ja no va de Catalunya -espanya . Va de Civilització- barbàrie. I tu? Que tries ? La frase en negreta va provocar de seguida reaccions lògiques d'indignació. Jo he llegit el tuit a les sis del matí i m'he vist obligat a escriure l'article Això va de catalunya o espanya . Ella després ha rectificat dient Catalunya és la civilització i espanya la barbàrie. Qui ho ha volgut entendre, ja ho ha entès... La cosa ha portat molta cua tot el dia. Com va portar cua lo de la filla-policia. Sabent que et vigilen amb lupa, has de procurar no donar munició a l'enemic. Quin e...