Un escriptor ho deixa tot per fugir a l'illa més aïllada del planeta. El viatge és un descens a l'abisme, una travessia per la desesperació i la solitud que serà l'inici d'un renaixement. Vint-i-set anys de vida convertits en literatura. Un relat iniciàtic que combina dietari, assaig esotèric i autoficció per narrar una transformació alquímica: de la crisi i el naufragi a Rapa Nui, al silenci eremític del Montsec, fins a l'esclat creatiu de la Mar d'Amunt i la consumació final a Manhattan. MANAIA —esperit guardià maori— vetlla aquest trànsit entre el món terrenal i el sobrenatural, entre la gàbia de l'intel·lecte i la saviesa del cos. Toni Ros crea una cosmovisió pròpia on la llibertat ens eleva més enllà del que som. 👉🏼 Llegeix el preludi del llibre Amazon
La invasió de Ceuta és una altra Marxa Verda (1975). Dic invasió perquè no se'n pot dir d'una altra forma. Una okupació programada d'una ciutat colonial. Que se la quedin els moros. Melilla també. Xalaré molt amb la depressió nyorda. Gibraltar, Ceuta, Melilla. I es posaran a plorar. La pròxima que pedran serà Catalunya. Avui he llegit un tuit en castellà que deia: Cuando suceden estas cosas es cuando comprendo las ansias de independencia de Cataluña y del País Basco. Aquest seria l'argument bàsic per convertir en independentistes els que encara no ho són. Continuar dins d'aspanya és molt mal negoci. ---------- Darrer dia de juliol. Demà dissabte. És quan més gent hi ha al poble. Turistes sobretot, clar. Fosqueja i sento la música que arriba del Port. Penso que en aquest racó de món estem una mica més resguardats dels mals que pateix la societat. Tanmateix hi ha delictes, no ens n'escapem. És el problema de tenir tren. Els malfactors hi poden arribar amb certa...