22.7.20

Qui és Toni Ros

[Not taking myself too seriously]


1964. Peixos ascendent escorpí, lluna a capricorn, Neptú a la casa 12, nascut un dimarts; drac a l'horòscop xinès. Primogènit de sis germans, va aprendre les beceroles al Col·legi Episcopal de Lleida. Als 17 anys es va fer membre numerari de l'Opus Dei. Va estudiar Filosofia i Teologia a la Universidad de Navarra. Va deixar l'Opus i es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona

1989. Número u a les oposicions. Es va casar. Va treballar 22 anys com a professor de secundària al Vallès Oriental, feina que compaginava amb l'escriptura. Va guanyar un sarpat de premis literaris

2000. Va publicar el primer llibre

2004. Va crear el primer blog

Pioner i promotor de la Catosfera

Divorciat i pare d'una filla

[fins aquí la vida convencional d'un petit burgès convergent integrat en el sistema]


2009. Tenia 45 anys quan li van detectar un PSA elevat, van fer-li dues biòpsies de pròstata (obertura del txakra muladhara) i van trobar PIN (neoplàsia intraepitelial prostàtica)

Va patir la síndrome de Gauguin* arran de la qual va viatjar a Rapa Nui. Allà va experimentar un salt quàntic, una metamorfosi existencial. El somnàmbul va despertar. El cuc va esdevenir papallona. Es va tatuar el braç dret amb un Tangata Manu. Així va iniciar el seu particular walkabout

Quan va tornar li van diagnosticar TB, li van reconèixer incapacitat permanent i el van prejubilar 

2011. Va recórrer la Patagònia tot aprofundint en la cultura maputxe

Després de 3 taquicàrdies paroxístiques (salvades amb desfibrilador), va saber que tenia WPW (Síndrome de Wolf-Parkinson-White) i li van practicar amb èxit una ablació (obertura del txakra del cor)

Es va retirar a Terradets (Montsec) a fer vida eremítica

Un any més tard, va sentir la crida del mar i se'n va anar a viure a l'Alt Empordà

2015Cap Ras esdevé el seu "camp base" i la Caddy el vehicle ideal

El nou "personatge" s'anomena ToNi RoS...

 
Tatuatge del Tangata Manu

2016. Comença una sèrie de grans viatges: Cap Nord, Brasil, BalcansMèxic...

2017. L'any més viatger de la seva vida: travessa 8 cops l'Atlàntic (Brasil, Mèxic) i a l'estiu recorre 15.000 km i 18 països (sud d'Anglaterra i els balcans baixant per la costa adriàtica fins a Grècia)

2018. Estada de 3 mesos al Brasil / Alemanya / Còrsega / Sardenya

A l'estiu és abduït per l'avatar de Twitter @VogelfreiCAT fins que aconsegueix tenir 30.000 followers. Publica un llibre amb tots els fils de la Vogel: 

>  LLIBRE Vogelfrei

 Viatge a l'Índia 

2019 Després de passar l'hivern a Brasil, torna a Cap Ras 

El mes de maig coneix l'Eva pel Twitter. Després de 2 viatges a NYC (setembre i octubre), el 3 de desembre s'instal·la a viure a Manhattan amb ella, al carrer 88

2020 Després de 6 mesos a NY, a primers de juny, torna a Cap Ras amb l'Eva: Evaiton...

> Poemari Salvatge Horitzó

2021 La Vogel desapareix publicant el tercer volum de la Trilogia: EVAiTON


[Achtung! secció "etiquetes"] Amb més ales que arrels, aventurer inquiet, nòmada existencial, llibertari, anartista, dissident, subversiu, practica la vida alternativa. Se sent sobretot mediterrani. Compromès en el camí del creixement espiritual. Tauista, tàntric, gnòstic, càtar, filòsof hermètic, alquimista, nudista, quasi vegetarià, toca la guitarra, escolta Delicatessen, admira Llull i Xirinacs, gaudeix caminant, pujant muntanyes, palejant amb el caiac, fent inipis, somiant futurs viatges i la independència de Catalunya... Addicte a Twitter. Ho estic deixant... 
1994 Camí de Sant Jaume en bici 
2004 Obre el seu primer blog: Tros de Quòniam 
2007 Ascensió a la Pica d'Estats 
2009 Rapa Nui ------------- 
2011 Un any d'eremita a Terradets 
2013 Va caminar pel Finis Terrae 
2014 Ascensió del Canigó / Camí de l'Últim Càtar / Premi Vila de Martorell al millor blog en català / Camí de Sant Jaume a peu 
2015 S'instal·la a Cap Ras i es transforma en  ToNi RoS / Premi Vila de Lloret al millor blog literari / Ascensió al Pedraforca / Vipassana 
2016 Nordkapp Expedition / Camino Primitivo / Brasil / Mèxic 
2017 Brasil / Anglaterra Balcans / Mèxic / Brasil  L’1-O va ser vocal de la mesa del referèndum a la Casa del Mar de Llançà: vídeo
2018 Còrsega / Sardenya / Índia / Brasil 
2019 Nova York / Brasil / Londres / Manhattan 
          2020-21 Manhattan / Cap Ras
Ha visitat 47 països: Albània, Alemanya, Andorra, Argentina, Àustria, Bèlgica, Bòsnia i Herzegovina, Brasil, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Escòcia, Eslovàquia, Eslovènia, Estats Units, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Holanda, Hongria, Índia, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Marroc, Mèxic, Mònaco, Montenegro, Noruega, Paraguai, Polònia, Portugal, Regne Unit, Romania, Sèrbia, Suècia, Suïssa, Turquia, Txèquia,Vaticà, Xile  

[fins aquí les coses més confessables, atès que l'autobiografia és un gènere de ficció]

Es defineix com a Outsider, Freethinker, Vanaprastha, Steppenwolf, Vogelfrei, Tangata Manu, Drifter, Tramper... però en el fons és un pelegrí, un poeta

Si en voleu saber més, haureu de llegir les 2.500 entrades d'aquest blog, els seus 30 llibres i seguir el seu compte de Twitter @VogelfreiCAT (blog)


(2018 - 2021)

                                                                    
                              OPERA OMNIA
 
"Sé discreto, preserva tu vida íntima, de esta manera te liberas de las opiniones de los otros y llevarás una vida tranquila volviéndote invisible, misterioso, indefinible, insondable, como el Tao"

    Tot és amor. Primer vaig creure en la religió (amor a Déu), després en la filosofia (amor a la saviesa), més tard en la literatura (amor a les paraules) ** També he cregut en l'amor (amor a l'amor). A mesura que passen els anys sóc més escèptic. Ara estimo la natura, la solitud, el silenci...
      He fet tots els papers de l'auca. La vida és un joc de màscares. En realitat desconec qui sóc. He sigut tantes persones, he viscut en tants llocs, he estimat tantes dones, he llegit tants llibres, he escrit tants poemes, sóc tan nòmada de mi mateix, que amb prou feines m'identifico amb un nom o amb un cos. Em miro al mirall i em sorprenc. El petit burgès panxut s'ha tornat un hippy esprimatxat. Sóc el que vulguis que sigui, m'adapto a tu. Camaleònic. Líquid. Em sobren punts de vista. He de fingir seguretat. De vegades trobo la pau de sobte, en la simple solitud o en els teus braços, perquè m'agrada perdre'm i oblidar-me. L'amor és això: oblit. Com les paraules que, ombres volàtils, substitueixen la vida
      El meu objectiu és aconseguir viure sense objectius. O dit en positiu: viure el present plenament, oblidant el passat i despreocupant-me del futur. Hic et nunc. Conscient de l'instant. Els objectius són una quimera. Si et planteges una meta t'estàs projectant cap al futur, és a dir, estàs ajornant el gaudi, perdent el present, que és l'únic que tens. Ni objectius ni metes ni projectes ni plans. Això és la pastanaga per a l'ase. A qui necessites demostrar res? Tan poca autoestima tens? Ho fas per a tu o per als altres? De què o de qui depèn la teva felicitat? No vull fer res que no faci. No vull tenir res que no tingui. No vull ser res que no sigui. Així ho faré tot i ho tindré tot i ho seré tot. Fluir. Respirar. Caminar. Estimar. Viure...
      L'home espiritual està preparat per a emprendre el vol. Hem de ser útils als altres. Les paraules no són res sense els actes. La Nova Era exigeix dedicació absoluta.
      Només l'individu que no es trobi atrapat a la societat pot influir en ella de manera fonamental (Krishnamurti)

                                            OPERA OMNIA            


      5 comentaris:

      Anònim ha dit...

      És una sensació estranya llegir el passat des del futur, viure el present veient com els calendaris i les dates juguen a enredar.

      L´amor és oblit, quina gran veritat.
      Almenys aquesta no enreda.

      Anònim ha dit...

      Arriba un moments que les dates són irrellevants. El temps és sempre psicològic, és a dir, irreal.

      L'amor? La gran qüestió és saber com podem sobre-viure després d'un gran amor... si l'oblit és impossible...

      Anònim ha dit...

      L' amour est fou

      Toni Ros ha dit...

      Fou i fomut :)

      Anònim ha dit...

      M'encanta el nou disseny del blog. Ja necessitava una mà de pintura. Parabéns!