6.4.06

El sol no surt aquest matí...


El sol no surt aquest matí de dijous i tu vols dormir la vida que jeus solitària a la cambra que dóna a l'est i al nord amb el petit finestró i la màscara de Shiva ran de terra sobre la rajola i la fusta el teu cos sota el nòrdic sobreeixint la fredor dorms i somies que sóc la mateixa ombra que fou llum sota el pont del riu cristal·lí somies i oblides i escrius amb aquesta melangia ignota que ens acull quan tot s'esdevé enderroc i saps que no calen plors ni elegies només dormir la vida fecundar la cendra que som esperar que el saüc torni a florir i el rossinyol i el pit-roig s'acostin a l'ampit del teu cor un cor petit un cos petit un esperit immens oceànic afamat de creació totes les il·lusions com males herbes de l'hort la palla els gossos el blat la pau de l'horitzó dels volcans apagats a la terrassa quan el sol es pon però avui aquest matí de dijous el sol no vol sortir i tu encara dorms hi ha un silenci preciós a l'altra banda del riu on comença el bosc un silenci de pedres antigues d'escorça de xops un silenci de llibres que dormen com tu dins un calaix ple de pols fideus xinesos balla amb mi al menjador t'aixeco t'envolo fumeja l'encens del desig dorm i somia sí he fet un niu per a tu en la branca més alta del meu arbre secret no has de patir jo vetllaré la teva solitud serem amics sense escarrassar-nos-hi sense haver de grimpar ni gruar el sol no vol sortir aquest dijous els núvols els turons l'amaguen que el miratge més ombrívol no sufoqui la flama la lluna còmplice vindrà a buscar-me he fet un cau de dolçor per a tu en el racó més secret del meu jo dóna'm la mà els dits aspiren al tacte invisible tendresa infinita res no mor