11.4.06

M'arriba la revista del Regal...



M'arriba la revista del Regal (Regal Magazine, núm. 54) i em trobo la Ruscadella a la portada amb la seva carona de garsa somrient. Li fan una entrevista de tres pàgines. La frase que escullen és genial: "Cal saber interpretar l'ànima d'un tomàquet".

Que t'hagin concedit tres estrelles Michelin i vulguis ser la Ferrana Adriana d'Espanya no et dóna dret a construir frases absurdes amb ínfules de filòsofa barata. ¿Interpretar l'ànima d'un tomàquet? Perlamortdedéu. Hermenèutica de pa sucat amb oli. Aristòtil diria que els tomàquets tenen ànima vegetativa, sí, una psiché vermella plena de suc i llavors que acaba ben esclafada i rebregada sobre la llesca de pa segons l'inveterat costum de la nostrada taula. Pobre ànima tomàquica! Oli i sal i gola avall... ¿En què es reencarnarà l'ànima entomatada després de ser digerida i evacuada? ¿En cuinera honoris causa? Perlamortdedéu, Ruscalleda!

Des que els filòsofs de referència de la nostra societat són els futbolistes milionaris, les models anorèctiques, els metereòlegs calamarsats i els cuiners estrellats, que anem de mal borràs... Ja ni Ruvert de Bentós (Ruperto Ventoso) se salva.



L'ànima dels tomàquets. Sí, Ruscalleda, sí. I l'ànima dels cogombres i l'ànima de les maduixetes de bosc... Ara ens farem animistes. Com deia Tales de Milet: tot està ple d'ànimes. Resulta que hi ha ànimes en els raves i ànimes en les faves i ànimes amagades dins el pinyol de les olives arbequines... No et fot. Ànimes a dojo, pertot arreu, menys on n'hi hauria d'haver de debò, és a dir, dins la humana misèria des-animada.

Més et valdria, Ruscalleda, no allunyar-te dels fogons i deixar de banda aquestes subtileses mediàtiques; però clar, s'acosta la Diada del Llibre Mercaderia i cal promocionar els teus bunyols literaris... ¿En vendràs molts, enguany?