19.4.06

Tu no decideixes desitjar...

(segueix d'ahir)

─ Tu no decideixes desitjar, però pots decidir estimar. El desig és un impuls irracional que prové de l’inconscient, mentre que l’amor pot ser un projecte conscient. Em refereixo a l’amor madur, és clar, no pas a l’enamorament passional. L’enamorament és flamarada, foc, avidesa... L’amor, en canvi, és tendresa, calma, voluntat… Si desitges una persona, vols allitar-te amb ella; si l’estimes, el que vols és dormir amb ella i despertar al seu costat. Ets més lliure estimant que desitjant. Hi pot haver desig sense amor com hi pot haver amor sense desig. Sovint van barrejats i són indestriables. Si ajuntem el desig amb la tendresa, tindrem la fòrmula perfecta de la felicitat en parella. Quan es donen les dues coses alhora és la repera…
Però, ¿tu em desitges?
─ ¿Tu què creus?
No ho sé pas.
─ Jo vull estimar-te. T’estimo les 24 hores del dia els 7 dies de la setmana, però no et desitjo les 24 hores del dia els 7 dies de la setmana.
Collons! ¿Ja has fet la rebatuda de la ginebra? No beguis més que després no trempes.
─ Sempre pensant en el mateix... Sembles un home.
A mi no m’insultis, eh.
─ ¿Quina culpa tinc jo de què siguis nimfòmana?
I tu ets un alcohòlic.
─ Perfecte. Perfecte. Ja veig on vols anar a parar…
¿On?
─ On sempre: al llit a cardar.
Jo et desitjo les 24 hores del dia els 7 dies de la setmana. Desitjo la teva polla. Sí, sóc una nimfòmana. ¿I què? Quan no et puc tenir, em masturbo sola...
─ Ja ho sé, no cal que m’ho recordis.
N’estic tipa dels teus rotllos filosòfics sobre el desig i l’amor i la mare que ho va parir. Necessito sentir dins meu la teva polla dura. ¿Tan difícil és d’entendre?
─ No, no és difícil, amor. Fes el favor de calmar-te.
No, no em vull calmar. Vull que em follis ara mateix!
─ ¿De veritat que ja no queda Beefeater? ¿I l’ampolla de Larios aquella…?
Es va acabar l’altre dia…
─ Però si tu no beus ginebra…
¿I qui t’ha dit que me la vaig beure jo?

(...)