18.6.06

El grecs tenien una paraula...

Els grecs tenien una paraula per anomenar l'individu que "passava" de la cosa pública, que no participava en els afers comuns de la polis (ciutat): ἰδιώτης. L'idiota, per tant, seria el que s'estima més recloure's en la seva vida privada (idioteía) tot rebutjant la seva responsabilitat pública com a ciutadà d'una democràcia, o sigui, aquell que és incapaç de pensar i actuar més enllà de les seves ridícules i miserables necessitats particulars. Idiotikós també significa ignorant, vulgar, rude, plebeu, marginat, soldat ras...

Doncs bé, a partir d'avui, queda estadísticament demostrat que Catalunya és un país majoritàriament idiota.

Els que no som idiotes perquè hem anat a votar, a més, hem decidit el nostre futur i el futur dels idiotes la qual cosa té la seva lògica, ja que els idiotes és millor que no decideixein res perquè són idiotes.

Almenys al meu poble no som tan idiotes...







Aquí teniu el resultat del referèndum d'avui:

NB1: Votar és un dret, no pas un deure; per tant, un té tot el dret del món a ser idiota voluntàriament.

NB2: Ningú pot discutir la victòria aclaparadora del . Només mig milió de catalans (un 10% de tot el cens) han votat NO. Aquesta xifra no arriba ni de bon tros als vots que ERC va tenir a les passades eleccions, però no oblidem que dins d'aquest mig milió de NOS hi ha els vots del PP i de no sé quantes plataformes... Jo crec que la veritable "jornada de reflexió" per alguns ha de ser demà... ¿Qui són aquesta gent que fa tant de soroll (sobretot a la catosfera) i que, en realitat, no representen ni el 10% de la població real de Catalunya? ¿En quin món viuen? ¿Tan cecs estan? (vid. les respostes a NB3)

NB3: Hi ha una altra mena d'idiotes: els que viuen dins la seva ficció (entelèquia idealista), somiatruites que no toquen de peus a terra i es neguen a acceptar LA REALITAT. Aquesta patologia idiòtica és típica de l'adolescència i esdevé molt perillosa si persisteix més enllà dels 30 anys. Els individus que la pateixen són immadurs de mena i el seu infantilisme mental els provoca frustracions sistemàtiques que, si no són reconduïdes com cal, poden amenaçar seriosament la pau de la col·lectivitat. L'única teràpia contra l'idiota utopista és una bona pallissa de REALITAT, però el remei no sempre funciona i l'idiotisme ideològic pot cronificar-se fins a l'autodestrucció fatídica.

NB4: Gracias Goyo!

NB5: Premsa internacional