15.6.06

En els tres judicis...

En els tres judicis en els que he hagut de comparèixer a la meva vida les tres vegades hi havia una jutgessa que s'expressava en castellà, o sigui, tres jutgesses diferents que coincidien en el por favor, si no le importa, le rogaría que hablara en castellano... I servidor, clar, amb els nervis i tal, pensant que aquell no era el millor moment per a fer-me el catalanista, me ponía a hablar en castellano sin rechistar...

Aquest matí m'han telefonat del Jutjat de Pau de l'Ajuntament perquè anés a recollir la sentència absolutòria del darrer judici. El secretari del Jutjat de Pau és nou, no el conexia: uns trenta anys, prim, amb ulleres. M'ha dit buenos días i, també en castellà, m'ha demanat el DNI... Ha apuntat no sé què, ha segellat la sentència (tota ella redactada en castellà) i, malgrat que jo responia tota l'estona en català, la resta de la conversa l'ha seguit mantenint sempre en castellà. Al final, abans de marxar, li he dit:

- Vostè és nou, oi?
- -ha fet ell.
- I ha hagut de treure una oposició per aquesta plaça, no?
- Sí, efectivamente.
- I en aquesta oposició no li han exigit el coneixement del català?
- No. Son oposiciones de la Administración de Justícia del Estado.
- Ah. Ja.
- Y, además, yo no le he obligado a usted a hablar castellano.
- Només faltaria! No n'he tingut prou amb haver de parlar castellà als judicis que, a sobre, ara em trobo que al meu ajuntament també... És increïble! ¿Vostè ha nascut aquí?
- Prefiero no hablar de cuestiones personales -ha respost el paio.
- Però -li he replicat-, ¿li sembla que hi ha res més "personal" que la llengua que parla una persona? Això ja passa de mida!
- Le rogaría que saliera, que tengo trabajo...

He sortit empipat com una mona. Els plataners de la riera m'han sentit renegar.

Quan he arribat a casa m'he trobat a la bústia un exemplar (bilingüe!) de la Proposta d'Estatut d'Autonomia de Catalunya que serà sotmesa a referèndum aquest diumenge 18 de juny de 2006. M'he entretingut una estona llegint-lo fins que a la pàgina 9 he ensopegat amb l'article 33: "Drets lingüístics davant les administracions públiques i les institucions estatals". Aquí teniu els punts 2 i 3:









Oh, meravella! Quina casualitat! I m'he posat content. Sí. Un altre pas endavant...

Per això (entre moltes altres raons) votaré aquest diumenge.

AFEGIT (19:00): Molt amablement, un entrellumaire estudiant de Dret m'ha enviat un mail en el qual exposa els aspectes més tècnics d'aquest article 33 tot comparant la redacció anterior amb la definitiva. Llegiu-lo