13.6.06

Escrius...














Escrius:
Vaig bastir una paret tota sola, no massa gruixuda ni massa alta, però ho vaig fer tota sola. Fa molts anys, quan ja no era verge però tenia l’ànima a flor de pell i els ulls em sortien com agulles. Vaig bastir un amagatall, un miratge, un racó de música, silenci i poques paraules on poder desar-me (...) Vaig bastir una paret tota sola, a còpia de paraules silenciades amb mossegades de llengua, somnis condicionats i menjars inapetents. Ets el desig que s’amaga darrere. Ets la paraula. El cor em surt per la gola quan retornes com l’onada i m’envaeixes. Obro la boca com obro l’ànima. Tanco els ulls i no veig l’esquerda.
Responc:
Fou una petita escletxa
Una onada sinuosa i delirant
La teva real presència
Com un remolí de joia
Ofèlia -heura d'angoixes
Flaire de glicines-
Qui em rescatarà d'aquest naufragi?
Qui em rescabalarà l'equilibri?
Ofèlia, Ofèlia!
Mon cor sanglotarà ton nom
per totes les cantonades
Seré captaire dels instants que compartírem
Ofèlia -heura d'angoixes
Flaire de glicines-
Musa enyoradissa
Digues-me: què puc fer jo
si sóc esclau dels teus somnis?

DP
He recordat capvespres inoblidables plorant paraules inesborrables cridant el teu nom com un orat... No hi ha parets que aturin el desbordament de la vida. Som fràgils, massa fràgils. Sí: mon cor sanglotarà ton nom per totes les cantonades...


powered by ODEO