4.7.06

Venetia i jo entremig dels agapants florits...

Venetia i jo entremig dels agapants florits parlant de tu (BM)
Torno a les lletres solitàries. Retorno al jardí. Les flors de l'agapant han començat a esbadellar-se. Agapanthus africanus, la flor de l'amor, el lliri africà. Una umbel·la de flòsculs nivis que corona una tija de metre. Me la va regalar fa dos anys l'amiga Uli. Els agapants del jardí del Palau de les Heures. Els agapants que vam descobrir amb l'amiga Kali a Calella de Palafrugell l'estiu de 1997. Agapants a Cap Roig. Agapants a l'ombratge dels magnoliers les flors dels quals vam collir aquella inoblidable nit de Sant Joan fins a embriagar-nos de plaer... La nit que vas sortir del cos i no volies tornar. ¿Recordes el menjador del pis de Can Mollet saturat de fragància de magnòlia? L'endemà totes les flors s'havien neulit, havien perdut llur albor, despulles deixatades d'aquella nit insomne. Ens vam dutxar junts. Agapants que es desclouen per a ensenyar els estams carregats de pol·len. Agapants com paranys que esclaten àvids de llum. Com el nostre amor que fou miracle indeleble. Com aquestes lletres a les quals retorno solitari després de massa renou. S'espelleix l'agapant del jardí. Ho escrigué a Jocs de convit l'amiga Renada:
Els amors són rosada sobre brasa.
Les nostres mans s'aixequen dins del vent
-desig cec-
contra la màscara dels secrets de la carn.