28.8.06

Moleskine III

Diumenge 13.8.06 (20:03)
A banda d'assolellar-me i remullar-me en algunes de les platges més idíl·liques del litoral peninsular (1 - 2), no volia perdre'm alguns esdeveniments culturals que s'ho valien, com ara les exposicions ¡Rusia! al Guggenheim i Picasso. Tradición y vanguardia al Prado i al Reina Sofía.

Vaig programar el viatge perquè Gernika fos el punt de partida. A tall de commemoració, volia conèixer in situ el lloc on el dia 26 d'abril de 1937 es va produir un dels bombardeigs més luctuosos de la història. Era dilluns, dia de mercat, quan l'aviació nazi va llençar 30 tones de bombes sobre el poble mentre 20 avions Junker metrallaven amb vols rasants la població. El balanç va ser 2.000 persones mortes, nombrosos ferits i el 70 % dels edificis cremats. Només van quedar dempeus l'església i quatre cases. Ara que celebrem el 70 aniversari de la Guerra Civil, calia veure aquest indret emblemàtic i recordar el fets.

A les 5 de la matinada sortíem de Vallromanes i a les 10:30 ja érem a Gernika-Lumo. També era dilluns. Al carrer Don Tello (el carrer del Mercat) hi havia un embús de trànsit. Una gentada de por. La vida que bull. La vida que cap bomba no pot anorrear. La vida que sempre segueix endavant saltant per damunt de tots els entrebancs. Aparquem on podem. A l'oficina de turisme ens donen un plànol i ens indiquen la situació dels llocs que volem visitar: Gernikako Bakearen Museoa (Museu de la Pau) a la cèntrica Plaça dels Furs; Gernikako Arbola eta Batzar Extea (l'Arbre de Gernika i la Casa de Juntes); Europako Herrien Parkea (Parc dels pobles d'Europa) amb les escultures de Eduardo Chillida i Henry Moore...

El vell roure va morir fa temps i resta el tronc sec envoltat de columnes. El substitut fou plantat el 2005 amb 19 anys d'edat. M'ha cridat l'atenció la Leiarpeko Aretoa (Sala del Vitrall) en la qual hi ha exposats diversos objectes: les boles de plata buides que es feien anar per a les votacions, els bastons de comandament, la creu dels juraments i la guitarra de J. M. Iparragirre, compositor de l'himne Gernikako Arbola.

Al tocar de la Casa de Juntes hi ha el Parc dels Pobles d'Europa, amb bustos de Humboldt i Bart. L'escultura de Chillida és de formigó i es titula Gure Aitaren Etxea, la de Henry Moore Large Figure in a Shelter.

Avui, a la sala 8 de la segona planta del Reina Sofía, davant del grandiós Guernica de Picasso, li he dit a la meva filla: Mira, aquest quadre es titula així perquè és el nom del poble que vam visitar l'altre dia... Ella, entusiasmada amb la pintura de Picasso i de Miró (dos pintors d'allò més "infantils"), em demana com és que el quadre està pintat només en blanc i negre... Jo li responc: perquè si no, hi hauria massa vermell...

El destí ha volgut que, després de 25 anys del seu retorn, el Guernica estigui exposat molt a prop de l'estació d'Atocha. Malauradament, el seu significat és més punyent que mai.
Fragments del dietari d'agost
Moleskine I
Moleskine II