15.10.06

And all the rest...

Aquest és el primer rovelló que he trobat:










Aquest el segon:










Aquests els dos primers ceps:










Aquestes eren les vistes des del capdamunt de la muntanya (1.700m.):










Aquesta la cassoleta que ha cuinat la Cecília:










I aquests els canelons insuperables de ma mare (la Cecília):










And all the rest is silence...

18 comentaris:

joanet ha dit...

Bona collita!, sí senyor!

tonibanez ha dit...

A Isona, 5 ceps importants... A la Vall Fosca, 3 quilets de rovellons per barba. Un dia preciós. (Ah, el Sr. Pere, molt agradable)

Anònim ha dit...

Aviam si d'una vegada per totaes es fa pagar als pixa-pins un cànon per anar a caçar bolets, reventar marges, i en-deixallar prats.

ramon ha dit...

"els dos primers ceps" ho deus dir pels que estan al cistell. Perquè els de la vora semblen més aviat dues "Amanita muscaria" anomenats reig bord, reig de fageda, oriol foll, monjola borda o matamosques.
Bon profit!!

tonibanez ha dit...

Dóna gust, Ramon, tenir lectors tan atents com tu. Efectivament, els ceps eren dins la cistella. vaig voler fer el "joc" de fotografiar-la al costat de dos amanites (el bosc n'estava ple, d'aquests bolets tan vistosos). A més, com a bon micòleg que ets, suposo que coneixes quines són les propietats d'aquestes gustoses amanites... oi?

joanet ha dit...

Jo les conec, i penso que alguns altres blocaires saben massa bé els efectes que té ingerir amanites... blocaires que responen perfectament al qualificatiu de reig bord

Anònim ha dit...

Hi ha qui es cruspeix amanites fent el reig bord, hi ha qui es menja potes de rata creient-se russinyol.
Pixa-pí: Paga i calla.

[o Rei] Ferran ha dit...

Umm. El reig bord era aquell bolet amb propietats al·lucinògenes i que havia sigut el "tripi" dels nostres revesavis. El seu abús va provocar que algú quedés tocat del bolet, que d'aquí en vé la frase.

Per cert, el peu de rata és comestible (tot i que n'hi ha un que no) i dubto que el confonguis amb el rossinyol. Aquest últim és, per mi, un dels millors bolets.

I ara que dieu de pixapins m'heu fet venir ganes d'anar a veure si trobo algun boletot... Crec que encara me'n recordaré de la diferència entre les cabres i els pinatells

Dessmond ha dit...

A mi el que m'ha impressionat de debó són els canalons. De que èren? Puc ser convidat en la propera enfornada?

tonibanez ha dit...

Dessmond: els canalons són "especialitat" de la casa... des de la meva àvia i abans. El farcit és de carn. No em facis dir exactament quina mena de carn (crec que pollastre i porc i foie gras... i el toc màgic de la mestressa). El que sé és que són els millors del món i només menjo canalons fets per ma mare, enlloc més els provo. A més, quan es posa a fer-ne en fa dos-cents, safates i més safates... la família és molt llarga i ens els emportem amb tappers.... Ummmmmmmm (avui n'hi he menjat també amb rovellons que quedaven encara)

ramon ha dit...

I tant, Toni. El Reig bord és tòxic, amb propietats psicotròpiques.
Com a curiositat, t'escriure el que diu d'ell el Ramon Pascual:
"Probablement el reig bord ha estat el primer dels al·lucinògens utilitzats per l'home. Ja fa més de 3.500 anys, una estranya planta, el soma, era venerada a l'Índia per les seves propietats psicotròpiques. Després de molts estudis s'ha arribat a la conclusió que el soma era l'Amanita muscaria descrita amb detell en els versos Rig-Veda".

Un estudiós dels bolets i la seva toxicitat, el veterinari Mariano García Rollán, diu que la "Amanita muscaria pruduce, a los veinte-treinta minutos de ingerirla, ligeros trastornos gastrointestinales y después, durante horas, una especie de embriaguez con alteraciones de conducta, delirio, alucinaciones, visiones coloreadas, agitación. Al final la víctima se calma y se duerme, pero si la dosis ha sido grande (10 ejemplares, por ejemplo) pueden producirse colapsos, convulsiones e incluso muertes"

Ei, i ja no et dic el que escriu sobre la Amanita phalloides, perquè fa por només de llegir-ho. Ja no menjaries mai més cap bolet que no fos un Lactarius deliciosus (pinetell) o un Lactarius sanguifluus (rovelló) QUE NO SÓN EXACTAMENT EL MATEIX!!

Anònim ha dit...

Ramon: No pateixis que un servidor de vostè és tan perepunyetes que només accepta a taula les gírgoles, els xampinyons, i els rovellons. El que escric més amunt és un joc de paraules amb els noms dels tocats del bolet que se'ls fumen...
Toni: Des de sempre que els "millors canalons del món" son els de la mare, els de la teva, els de la meva, o els de la veina del 2on. 2ª, tant hi fa. Jo tampoc en menjo enlloc més, perquè enlloc saben fer-los amb allò que hi possen les mares quan els fan.
Bon profit, i aviam si a la propera, com a mínim fas el sorteig d'una d'aquestes plates.

Dessmond ha dit...

On dius que puc passar a tastar-los? Jo per uns bons canalons sóc capaç de moltes coses...

tonibanez ha dit...

Encara me'n queden alguns a la nevera... però em temo que no passaran d'aquesta nit. La propera canelonada ja t'avisaré.

Dessmond ha dit...

Confio en la teva paraula de convergent o d'unionero o de ciuero. Serà una altra versió de l'espera dels que no ens aturarem. Salut.

tonibanez ha dit...

Més ciuero que unionero
Mas President!

Jaume ha dit...

On els has trobat? Bé el lloc exacte no cal que me'l diguis...

Al poble no en tenim encara, de bolets

tonibanez ha dit...

jaume: al segon comentari dono pistes dels llocs on els he trobat, certament lluny de casa (gairebé a 200 km.) Enguany n'hi ha molts arreu. Mentre no geli, se'n trobaran. El problema és que aquest pont ha fet molt mal al bosc: els canfangues ho han arrasat tot.