9.10.06

Περιμένοντας τους βαρβάρους

¿Què esperem a la plaça tanta gent reunida?

Diu que els bàrbars avui seran aquí.

¿De què ve al Senat aquesta inacció?
¿Per què seuen els Senadors i no legislen?

És que els bàrbars arribaran avui.
¿Per què han de fer lleis ja els Senadors?
Les dictaran els bàrbars quan vindran.

¿Per què l'Emperador se'ns ha llevat tan d'hora
i és a seure al portal més gran de la ciutat,
dalt del tron, revestit i portant la corona?

És que els bàrbars arribaran avui,
i el nostre Emperador creu que ha de rebre
llur cap. I fins i tot té preparat,
per dar-l'hi, un pergamí. Allí li ha escrit
una llista de títols i de noms.

¿Per què els nostres dos cònsols i els pretors van avui
amb les togues vermelles, les togues recamades?
¿Per què porten braçals amb tantes ametistes
i anells amb esplèndides, cristal·lines maragdes?
¿Per què han pres avui uns bastons tan preciosos
amb tot de plata i or cisellats de mà mestra?

És que els bàrbars arribaran avui;
i tot això són coses que fascinen els bàrbars.

¿Per què els bons oradors no han vingut com sempre
a engegar llurs discursos, a dir el que d'ells s'espera?

És que els bàrbars arribaran avui;
i són gent que els empipen retòriques i arengues.

¿Per què ha començat de sobte aquesta angúnia
i aquest renou? (Oh, com s'han allargat les cares!)

¿Per què es buiden de pressa els carrers i les places
i tothom va tornant a casa molt pensívol?

És que s'ha fet de nit i els bàrbars no han vingut.
I uns homes arribats de la frontera
han dit com ja, de bàrbars, no se'n veuen enlloc.

¿I de nosaltres ara què serà sense bàrbars?
Aquesta gent alguna cosa bé resolia.


Traducció de Carles Riba

En grec original


Islamofòbia?

BONUS TRACK: Per a Bàrbara, la iaia d'aquest video (una magnífica cançó per a un video friki friki friki...) That's America!

10 comentaris:

Gregorio Luri ha dit...

Tinc encara damunt la taula, al costat de l’ordinador, l’edició de Hiperión de les poesies de Kavafis i la de Clàssics Curial. De Carles Riba, perquè he estat una bona estona pensant en dedicar el meu post d’avui precisament al poema que tu reculls, ben intel•ligentment i oportuna. Si no ho he fet és perquè els dos darrers versos m’han inquietat una mica, no perquè els consideri exagerats, sinó perquè, evidentment, veient el que es veu, hi ha molta gent que actua com si efectivament, estigués esperant els bàrbars per baixar el teló amb un gran espectacle de fi de festa.

tonibanez ha dit...

GL: Els tres últims versos...

"de bàrbars, no se'n veuen enlloc.
¿I de nosaltres ara què serà sense bàrbars?
Aquesta gent alguna cosa bé resolia."

per a mi poden tenir aquesta lectura (a veure què et sembla):

Els bàrbars que havien de venir ja no vénen perquè ha arribat un moment en el qual JA TOTS HEM ESDEVINGUT BÀRBARS. O, si vénen, ja no són distingibles de nosaltres.

Aquesta és la meva hermenèutica dels darrers versos inquietants de Kavafis.

Aplicant-t'ho a la situació actual, vol dir que els que acullen sense embuts l'autocensura que els bàrbars islamistes els imposen JA SÓN BÀRBARS COM ELLS.

Gregorio Luri ha dit...

Riba:
¿I de nosaltres ara què será sense bàrbars?
Aquesta gent alguna cosa resolia.

José Mª Álvarez:
¿Y que será ahora de nosotros sin bárbaros?
Quizás ellos fueran una solución después de todo.

Kavafis:
“Kaí tôra ti tha génoume khôrís barbárous.
Oi ánthrwpoi autoi hêsan miá kápoia lýsis”

Aquesta “lýsis” del grec indica que hi havia qui esperava l’arribada dels bàrbars per deslligar quelcom que sense ells no es podia desempallegar. Ben pot referir-se Kavafis al cop de gràcia d’una civilització decadent o bé a l’estímul necessari per produir una revifada d'alguna cosa gairebé oblidat. Recorda Hölderlin: allà on hi ha el perill està la salvació.
“O no”, dic jo.

tonibanez ha dit...

No sé si la "lýsis" kavafiana indica el que tu dius. Lisis és solució d'un problema, sortida d'un atzucac. ¿Occident "necessita" els bàrbars? Potser sí. El que estem vivint en directe és una "solució final"... ¿Per què no dediques un post a Spengler?

Gregorio Luri ha dit...

Spengler en fa por, Tonibañez.

tonibanez ha dit...

La por és una molt mala aliada de l'intel·lectual. Recordes aquella obreta deliciosa de Fromm: The fear for freedom?

Anònim ha dit...

Potser es necessiten bàrbars senzillament per pensar que no som bàrbars. L'equilibri de la dualitat?

Gregorio Luri ha dit...

I Fromm em fa mandra

tonibanez ha dit...

Por, mandra... Goyo, et veig en baixa forma.

moz ha dit...

A mi que em perdonin per Perepunyetes, però Las Invasiones bárbaras no té res a veure amb aquesta pretesa invasió de la cultura musulmana. Senzillament es un símil desafortunat comparant Amèrica (que no Occident, per què Amèrica no aporta pas gaire a l'alta cultura occidental, oi?) amb Roma i l'integrisme islàmic amb els pobles germànics (anomenats bàrbars, des de la perspectiva elitista i endogámica de l'imperi, al principi fins i tot sense connotació pejorativa).
Això està degenerant, senyors. No vull l'autocensura del post d'ahir, però tampoc aquesta paraonia constant. I de totes maneres, només cal remetre's a la història per veure que les cultures que no han begut d'altres han acabat els seus dies en una masturbació estèril... Però en fi, sembla que per aquí tampoc en sortiré, oi?