7.10.06

Descontrol

Et descontroles. El problema és que et descontroles. Com si, de cop i volta, perdessis els papers del guió i haguessis d'improvisar un excursus demencial que t'allunya de l'argument central. Perquè quan les coses rutllen tot és bufar i fer ampolles. El problema és quan les coses deixen de rutllar. El problema és aquesta necessitat imperiosa -cada cop més imperiosa- que tens de sortir-te per la tangent destarotant la teva fastigosa rutina burgesa, la puta normalitat burgesa. Oi que m'entens? El teu descontrol refuta la trajectòria lineal d'un passat que has bastit a còpia d'esforç i perseverança. I ara, de sobte, com si tot et rellisqués, com si tot el que has estat i tot el que has fet fins avui fos un castell de sorra, et lliures talment onada tumultuosa devers una nova transformació de tu mateix. Perquè no està clar que la vida hagi de tenir un argument recurrent. Perquè qualsevol (auto)control és sempre repressiu. Perquè n'estàs més que tip, de repetir-te, de saber què passarà demà, de ser normal i previsible i etiquetable i tributable... Per això et descontroles. Potser la felicitat no sigui res més que aquest parèntesi vital en el qual, durant una estoneta, pots escapolir-te de tu mateix i de tota la resta... Oi que m'entens?

Counting Crows, Mr. Jones

3 comentaris:

mazda ha dit...

si, t'entenc.

tonibanez ha dit...

No esperava menys de tu

cataolic ha dit...

No, la normalitat no és burgesa, sinó de les nissagues del carrer. De porc i ...

La normalitat és el racionalisme, el "nolloc" per el misteri.

El surrealisme és una bona cosa, p.e.