19.10.06

Els fets

Els fets no existeixen per si sols sense un espectador que els consideri. Tot espectador és narrador, és a dir, hermeneuta, d'acord amb l'axioma protagòric segons el qual "l'home és la mesura de totes les coses". El logos humà és sempre narratiu la qual cosa vol dir que pensem i parlem seguint un relat, un argument que ens construïm per tal de poder comprendre la realitat. Un fet pelat i escarit, isolat en si mateix, sense ser vist ni llegit ni dit per ningú, resta inexistent, de fet és un no-fet.

El problema, per tant, no són els fets del Tripartit, sinó el fil conductor que els explica, la veu en off que els exposa amb un punt de vista subjectiu i tendenciós. CONFIDENCIALCAT és una obra mestra protagòrica, un producte sofístic de primera magnitud, la consagració de la demagògia (2a. accepció) per damunt de la política. Els temps que corren exigeixen mètodes sofístics, màrqueting a curt termini per a cridar l'atenció del votant i "ajudar-lo" a decidir.

Els fets són els fets -diran alguns-, nosaltres no hem inventat res... Sí, però no hi pot haver fets sense interpretació d'aquests fets i, en aquest cas, el DVD convergent aconsegueix amb escreix el seu objectiu manipulador: que l'espectador "cregui" el narrador per damunt d'allò narrat (que sempre pot tenir moltes versions).

Contra aquest perill només existeix una vacuna: l'escepticisme, o sigui, mirar-s'ho tot (els fets i les múltiples lectures dels fets) des d'una distància prudent: la distància que t'atorga el benefici del dubte. Davant la pregunta cabdal (Què és la realitat?) l'escèptic fa mutis perquè, en el fons, és conscient que qualsevol resposta que doni sempre serà parcial i susceptible d'una rèplica dialèctica... Fa mutis i pensa: No hi ha realitat.

13 comentaris:

Jose R. ha dit...

Amic, primer agrair-te que em facis un enllaç i segòn molt sorprés gràtament de trobar una persona de CiU que en meitat de campanya faci una visió molt transversal del tema del ConfidenciaCAT, i no per ser de "CiU", segúrament en l'altre part si el PSC haguès fet un vídeo, costaria molt trobar algú dels del meu partit amb uns plantejaments molt oberts com els teus.

tonibanez ha dit...

Jo no "sóc" de CiU, és a dir, militant. Ni ho seré. Puc simpatitzar amb CiU, però MAI DOGMÀTICAMENT. En aquest post he volgut ser crític fent una anàlisi lliure del DVD, que reconec que és bo, però alhora perillós perquè fa una lectura certament hiperbòlica de "la realitat" d'aquests últims tres anys de govern. Com a oposició, el DVD és perfecte. Com a filòsof he de dir que el trobo sofístic. T'estranyes perquè no sóc SECTARI. Tant de bo els sociates fóssiu tan oberts. EStic esperant el vostre ConfidencialCAT, la rèplica. Ja feu tard.

Anònim ha dit...

En altres èpoques els polítics ens feien combregar amb rodes de molí. Ara ens volen fer combregar.. amb DVDs. Bé, a última hora tenen similar forma tu, què mes vols? Així mateix no crec que aquest se l'empassi ningú, i no pas perquè la gent estigui vacunada d'escepticisme, sinó perquè està malalta de semenfotisme.

Jose R. ha dit...

Toni, jo no soc SECTARI i no m'agrada que m'ho diguin, de fet acabo de perdre un amic per no aceptar-li que utilitzi aquest terme. I pertanyo al PSC. Igualment simpatitzant, militant o votant. És difícil en plena campanya trobar algú crític amb el partit que hi simpatitza perquè s'hi juga molt.

joki ha dit...

El fet que els socialistes i la dita CCRTV (en realitat televisió socialista i molt espanyola de Catalunya) vulguin censurar o evitar la difusió del DVD, a mi em fa l'efecte que és perquè és realment bo i fereix la seva sensibilitat esquerranosa.
En el fons, els dirigents esquerranosos d'aquest país tenen un curiós problema d'esperit democràtic: volen censurar tota aquella informació que no els és favorable.
Ostres, només cal veure o escoltar el darrer intent d'entrevista del Sala Martín al Montilla, i com va perdre els papers perquè se sentia molt contrariat en el seu món ideal on tothom li diu que és el millor candidat.
I perdoni que no em posi més filosòfic i faci aquesta argumentació tan política, però malauradament la filosofia mai havia estat de les meves assignatures preferides.

Jaume ha dit...

El quid de la qüestió, per mi, és si el DVD conté informació o bé publicitat. Jo estava convençut que es tractava d'això segon. La publicitat, per definició, és tendenciosa: la positiva, subratlla les virtuts pròpies; la negativa, destaca els defectes de la competència. Però sempre i per damunt de tot, apel·la als sentiments. Em sorprèn que es faci crítica d'un DVD de propaganda perquè conté propaganda.

En la publicitat, l'important no són els fets, ni tan sols la interpretació dels fets, sinó, simplement, que la gent en parli (encara que sigui malament). Com a invent publicitari, el DVD ha estat un èxit.

tonibanez ha dit...

Publicitat, propaganda... Sí, però l'èxit o no èxit del DVD el veurem el proper dia 1-N a les urnes. Una cosa és aixecar polseguera mediàtica i una altra molt diferent aconseguir que els votants (sobretot els decebuts amb el Tripartit que van votar-los) ara decideixin donar el seu vot a CiU.

v for vendetta ha dit...

Haver gastat un veritable dineral en DVD's per haver d'explicar el que tots sabíem, sincerament, no té cap mèrit. Ni té mèrit ni em serveix com a premisa de que només per això, ja ha estat un punt a tenir en compte a l'hora de votar-los o botar-los. Els fets hi son, i res els canviarà. Que cadascú en faci la lectura que li sigui més adient. Després de veure'l, no hi ha res de nou sota el Sol. Ans al contrari. Mostra a les clares per quin camí van els polítics, que no és el mateix per on van els ciutadans. El DVD denota la distància insalvable que hi ha entre la classe política i el poble sobirà que els escull a les urnes. Una majoria que se'n va de cap cap el tantsemenfotisme més absurd. La gent del carrer el que vol és política, i no una lluita de navalles amb forma de retrets. Siguem seriosos. Tot s'hi val per assolir el poder?. Haver començat per aquí, home. Al cap i a la fi, m'hi jugo la extra de Nadal a que la sociovergència està pactada davant de notari.

xctlpkn ha dit...

L'Exèrcit Català de Pekín està reclutant voluntaris. No tens excussa.

Perejoan ha dit...

"Els temps que corren exigeixen mètodes sofístics, màrqueting a curt termini per a cridar l'atenció del votant i "ajudar-lo" a decidir."
Aquest "ajudar-lo a decidir" deu ser el que no es pot empassar un professor de filosofia. Estem en temps de campanya, d'eslògans buits de contingut, d'enunciats banals dirigits als sense criteri (la gran majoria). Costa, amic meu, trobar algú que en plena campanya reivindiqui la suprema virtud de pensar. Apunta't un 8 i mig, Toni.
(Ens haurien de delegar a tu i a mi, després de l'1-N, les negociacions pel pacte :-)))

Marçal Girbau ha dit...

Perdoneu que intervingui:

Sí que existeix una rèplica del ConfidencialCat, i ha estat duta a terme per una plataforma anomenada "Joves per a una Catalunya d'esquerres".

El trobareu aquí: http://confidencialcat2.blogspot.com/

Salut!

Jaume ha dit...

Bé, potser el que caldria fer és suprimir la propaganda electoral, però dubto que això sigui possible. L'objectiu de les campanyes es redueix, sobretot, a assegurar que els teus potencials votants, efectivament, et votin.

Amb el vídeo, Convergència entra en un joc del que fins ara se n'havia martingut al marge, d'acord amb el seu perfil més "seriós". El problema que tenen, és que els votants "seriosos" se'ls moren de mica en mica, mentre que els nous votans trien d'altres opcions. Des d'aquest punt de vista, crec que el DVD té com a objectiu d'atraure votants joves, als quals atrau la novetat, encara que això sigui a risc d'incomodar el votant seriós. M'imagino que el càlcul que han fet és que aquest darrer votant decidirà el seu vot en funció de tot un conjunt de circumstàncies, en el qual un DVD polèmic és un element menor.

Cat ha dit...

El video es pura propaganda, tècnicament bo i no podia ser altra cosa que demagògic.

El millor es que per fi es va acabant el maleït oasi català!