Entredir

Entredir

Allò que no goses escriure al teu dietari és allò que et defineix, no pas el que escrius.

Silencis que entrediuen, paraules que amaguen sentits esotèrics, la ironia -sempre la ironia- gens socràtica, sinó nietzscheana; i el batec de la prosa que balla dins la melodia del destí.

Perquè no pots creure en res més, creus en la paraula.

Comentaris

Anònim ha dit…

Avui trobo a faltar el lúcid i sempre subjectiu comentari a les recents paraules xenòfobes del teu cap Mas. T'espero en candeletes. ¿Drets i deures per a tots, o només per a alguns?. ¿Què en fem dels drets i deures dels que porten el "coll blanc"?. ¿Xerinola?. ¿La dreta catalana li fa la competència al PP?. Aquest país no té solució.

Toni Ros ha dit…

Benvolgut anònim: Mas no és el meu "cap" perquè jo tinc un cap propi, el meu, sobre les espatlles i el faig anar amb plena independència i llibertat. Llegeix el post del DVD i després parla. Per sort, no sóc polític ni m'he de guanyar les garrofes amb la política. Ha de ser molt dur. Així em puc permetre el luxe de criticar el que vulgui. El teu comentari denota pre-judicis i sectarisme. És una llàstima.

Anònim ha dit…

De totes maneres, jo voldria que els escriptors fossim independents, aixo que t'has d'afiliar o simpatizar a un partit, doncs ho trobo molt insà la veritat, de totes maneres ho consultare amb en Nietzsche, potser ell em diu que tinc de votar per en per Duran i Lleida.

Anònim ha dit…

Nosaltres sempre utilitzem la ironia per amagar el veritable pensament, el món és una gran ironia en el que no pots creure ni tan sóls en les paraules, pensar això et porta a una gran decepció moral...ningú s'assaventarà mai com ets en realitat, ya que mai goses dir-ho.

Signatura:Atenea

Anònim ha dit…

El cartellet que has penjat al blog a modus de llufa, regalima sectarisme, classisme, racisme, xenofòbia i exclussió social. Si llepes el cul a la dreta (ni que sigui catalana) és que vol dir que t'agrada. Pre-judicis els teus que t'has vist obligat a posar un reclam electoral perquè tothom sàpiga amb qui estàs i amb qui no, sense que ningú t'ho hagi preguntat. És el que té això de posar-se etiquetes al front: que ets el que vol que siguis la màquina que posa l'etiqueta. Mai tu. El llibre d'instruccions el té en Arturu Mas i Cagarró, el teu nou amo.

Anònim ha dit…

Entrellum, entredir. penombra .... nos mantenemos en el filo de la navaja .... esperando un instante inesperado donde surja una chispa de ilumincacion .... aunque a veces nos lleve a la oscuridad pensando que es la luz mas clara que jamas hayas visto .... y con suerte se reordenaran las entradas ... y .... quizas alcancemos un simulacro de paz...
Hay palabras o mejor, lo que entendemos en cada palabra, que nos traen mucho trajeteo ....
Quizas la palabra sea com un dios.... tan dificil es creer en uno mismo que no podemos creer en nada mas que palabras?
.... quizas demasidas palabras....demasiados dioses .... y que mas da que la ironia sea socrática o nietzscheana ... si se queda en palabras ....
... no sera que nos identificamos con las formas .... no sera que hemos abandonado el ser ....

Anònim ha dit…

La paraula donada, vols dir (que per mi és sagrada)...O la paraula escrita? Perquè la paraula oral se l'endu el vent, i d'això, tots en sabem una mica (alguns polítics, massa). Que hagis posat el reclam polític a la capçalera et delata i t'honora alhora. Almenys no t'amagues com fan certs anònims, Ni m'agrada ni em desagrada que la gent ho faci. Jo, que ni votaré CiU (Mas em produeix certa urticària) i ja no sé si ni cal votar re, no ho faria en el meu blog. No per això deixaré de baixar al pis de baix a veure que s'hi diu entrellums.