30.10.06

La no-èpica montillera





Digues, Montilla: ¿Què és la vida sense èpica? ¿La teva prosaica grisor burrocràtica? ¿El teu destrempament constitutiu? La política ens ha d'engrescar, ens ha de fer somiar, ha de ser èpica i lírica i utòpica... Per contra, ¿Què ens ofereixes tu, Montilla? ¿Quina és la teva epopeia, la teva heroïcitat, la teva llegenda? ¿Néixer a Iznájar i haver arribat al cim més alt de la misèria sociata? ¿Fer-nos badallar de fàstic i de pena? ¿Quines són les teves conviccions més profundes, pixatinters? ¿Quins són els teus somnis de puça restreta? La no-èpica que prediques és pura mediocritat, acontentament, incompetència, enanisme de mires, política lil·liputenca... El que Catalunya necessita -ara més que mai- és líders que siguin capaços de grans projectes, herois ambiciosos que catapultin el país cap a horitzons de grandesa. ¿Què t'empatolles, Montilla-Nocilla? ¿Què ens vols vendre? ¿El vol gallinaci de la teva incapacitat manifesta? ¿Qui ets? ¿A qui representes? Tu, que en 35 anys que fa que vius a Catalunya has estat incapaç d'aprendre a parlar bé la nostra llengua... Tu, que amb prou feines saps llegir el que t'escriuen perquè no tens ni el batxillerat... ¿Tu vols ser President? ¿Un President que maltracta la llengua? ¿Un President que no s'ha pres ni la molèstia de catalanitzar el seu nom: José? ¿Un españolista disfressat de xarnec? ¿Un homenet ridícul sense atributs de cap mena? La teva no-èpica és la nostra vergonya aliena. Un català com cal no pot votar aquesta caricatura de candidat. I compte els d'ERC, perquè si Montilla acaba sent President gràcies a la vostra inestimable col·laboració, la ignomínia caurà sobre vosaltres per sempre més. He dit.

17 comentaris:

Dessmond ha dit...

Montilla, que merendilla! Això si què és èpica...

Xarnego amb dignitat ha dit...

L'èpica vergonyosa i desvergonyida és la de qui rebla el clau amb l'ús xenòfob del mot "xarnego" tot i saber-ho.

tonibanez ha dit...

Mira, xato, xenòfob ho serà ton pare i ta mare i el Montilla que se les dóna de "catalanista" plantejant el debat sobre el seu origen perquè el votin els que s'identifiquin amb ell, que ja saps qui són.

La paraula xarnego està al diccionari i (en l'accepció que jo empro) significa persona que viu a Catalunya ja fa temps, però NO S'HA INTEGRAT LINGÜíSTICAMENT.

A cada cosa el seu nom i un nom per a cada cosa. Mira al diccionari què significa xenofòbia i a veure si t'aclareixes, xarnego amb dignitat.

Sugar Ray ha dit...

Gran post, Ibàñez.

Perejoan ha dit...

"El que Catalunya necessita -ara més que mai- és líders que siguin capaços de grans projectes, herois ambiciosos que catapultin el país cap a horitzons de grandesa."
Completament d'acord, Toni. Aquest lìder ja el tenim. Es diu JOSEP-LLUÍS CAROD-ROVIRA!!!!!
Apa, ja saps a qui has de votar.

tonibanez ha dit...

Perejoan: Deixa't de conyes, saps que Carod no té cap possibilitat a curt termini de ser President. Ara bé, si els d'ERC foteu Montilla President de la Generalitat, fareu un galdós favor al país. Jo, almenys, no ho comprendré, i molts dels vostres votants tampoc. Ni "esquerres" ni hòsties. El que ens juguem aquí demà passat és EL FUTUR DE LA CATALUNYA CATALANA, la teva i la meva amic, no pas la d'en Montilla.

C. ha dit...

En aquesta època crucial en que es decideix el futur i la pervivència de la Catalunya catalana (i del planeta , per cert) cal l'èpica , i tant!

M'agrades quan deixes anar la vena romàntica patriotica, encara que quatre progres merdosos pollosos, -bé, més de quatre-ens considerin poc més que ròniques reliquies -cristianes- medievals.
(No et vull "ofendre" , amb lo de cristià :), és més, estic convençut
que "you'll reborn". Algún dia ho trobaràs el teu lloc .

joki ha dit...

Jo intento imaginar-me el Montilla de president i no puc, és que no ho podria suportar.
Tots aquests votants d'esquerra s'han plantejat si volen aquest pobre home de president?
Potser molts odien tan a en Mas que si que ho volen, però estic segur que n'hi ha uns quants que votaran esquerra pensant que no tindran pebrots de fer-lo president, i a l'hora de la veritat es poden trobar una sorpresa.
Jo, no em penso arriscar.

evolution_dgm ha dit...

Tinc un sms que m'acaba d'arribar: Carod dissabte a Olot: "Mas pot guanyar les eleccions 1 de Nov i perdre les eleccions el 2 de Nov". ERC vol Montilla president. Jo ho evitaré votant CiU. I tu?

I posteriorment el passa'l,
Crec que Catalunya no es pot permetre fer mes el ridícul, i per aquest motiu hem de votar amb previsió de futur. Montilla? no, gracies...

Evolution_dgm

lapadrina ha dit...

Una pregunta:
Aquest post d´avui és literatura?
A mi més aviat em sembla pura intoxicació. Tothom mereix una mica de respecte.
I dels d'Esquerra l'única cosa que podeu fer és aprendre'n.
Per la meva banda si guanya el Mas m'exilio.

Anònim ha dit...

¡¡¡OIDO COCINA!!!: Aquí sólo insulta y menosprecia el dueño del chiringuito, que para éso es un buen nacido, de pura cepa, y genuino catalán. Ponte el gorro de plato nazi, Tonibáñez, que te queda de puta madre, majete.

Anònim ha dit...

Ignomínia és un mot força simpàtic, àdhuc refrescant i excitant. Altrament és usat de manera força peculiar, sui generis gairebé. En aquests casos encara resulta més interessant.

No em sobten les acusacions al senyor Montilla -que, a propòsit, trobo absolutament coherent, i em preocuparia si no fos així, puix que aleshores voldria dir que seria un home chaquetero, que en Pepe hagi decidit no traduir-se el nom, perquè jo, per exemple, si mai em trasllado a França o a Sevilla, pobre de l'ésser que s'atreveixi a traduir-me'l, oi que ens entenem Antonio?-, però, en canvi, sí que em sobte la proposta que teòricament ha de solucionar la grisor d'aquest ésser, la contrapartida vaja, és a dir, l'Arturito -ja que estem posats a traduir...

Jo em pregunto: el senyor Més -posats a traduir- serà el gran defensor d'aquesta pàtria que proclames?? Aviam si ho entenc: quan es trobi reunit amb el conseller d'infraestructures i els diversos sectors econòmics del país, els quals li demanaran autovies i més autovies, i vinga línies de Molta Alta Tensió, i demés, aleshores, el rei Artur s'alçarà damunt la taula rodona de l'executiu i cridarà: "NO! Haig de defensar la meva pàtria d'aquests destructors! Marxeu colla de maleïts!".
I serà el rei Artur el qui es dedicarà a defensar d'una forma èpica l'escola del nostre país, és a dir, la pública?? A, sí sí, espera, això dels xecs escolars. Aquest sistema ha estat molt exitós al Regne Unit, i si no preguntem-ho a qualsevol habitant d'un barri obrer.
I quan el senyor Més s'alça i crida que tots aquells que sàpiguen anglès tindran desgravacions fiscals és un acte dels més heroics oi?? Sí que ho és d'heroic, especialment perquè no sé pas com té els sants pebrots d'atrevir-se a proposar una bestiesa com aquesta.

Així doncs, opto per tenir un ésser gris al govern, però que tingui els collons ben agafats per gent seriosa que pensa realment en i per a Catalunya, és a dir, que els dos partits que el poden sostenir tingui molta força. Vull recordar que Catalunya no només és un Aeroport, les empreses i els seus amos. Catalunya són les persones que hi viuen i, també, el seu territori. Menys senyeres i senyoretes -que, a propòsit, mira que tenir la valentia de mostrar a la gent que la il·luminada de la María de la Paz Enero els recolza, això sí que és èpica i el demés són tonteries, perquè ja només per això, ja no els votaria- i més SENY i SENTIT COMÚ, és a dir, SENTIT d'allò que és COMÚ, d'allò que és PÚBLIC.

Visca Catalunya!

tonibanez ha dit...

O sigui, deixem-nos de pleonasmes, que tu ets un d'ERC que vota Montilla, no? Entesos.

Anònim ha dit...

Jo sóc un dels molts votants d'ERC que ha sentit vergonya els darrers tres anys i que canviarà el vot perquè la ignomínia no caigui sobre mi. Donar suport a Montilla, ras i curt, és perdre la dignitat.

Si Montilla=Espanya
i ERC=Montilla,

ERC=Espanya.

I no presumim de catalanitat única i excloent, per Déu!

Endavant, Toni, amb el blog!

Beckmann

Anònim ha dit...

Toni, no ens fem tanta mala sang! A mi també se'm fa trist veure que Montilla serà president (acaben de confirmar el pacte); i no pas per ser xarnego, perquè és digui president José o pequè es trenqui quan somriguia algun dia, sino per la poca talla política que li veig a l'home; però en fi... Deixem veure com ho fan aquest cop el tripartit. El que més en dol és que la cultura del pacte (tan arrelada històricament en el nostre país i que jo sempre he pensat que és la millor manera d'avançar en tots els fronts) és entesa com una cultura de repartiment de poder i de vanagloria personal dels dirigents. Ja no tenim polítics de talla! (I permeten que dubti molt que en Mas i CiU ho fessin gaire millor).

Octavi ha dit...

I quina lírica i quina èpica hem tingut els darrers 23 anys? Quina èpica destil·la en Mas? Què no hi havia anat en Mas a pactar amb aquesta "puça estreta"? Què no li havia ofert la Conselleria Primera, en Mas a aquest mediocre pixatinters?

Però de què parlem? D'un rebec que no sap encaixar la seva derrota? D'encomanar a tothom aquest rampell infantil?

No m'agrada el que ha fet ERC, però no m'agrada gens ni mica el que fa i el que vol fer CIU, els seus dirigents i alguns simpatitzants. Feu-vos-ho mirar, perquè els catalans -tots- tenim un problema. La nostra independència passa per l'entesa entre CIU i ERC i sembla que cap de tots dos volen arribar-hi!

Anònim ha dit...

Bon bloc.