3.10.06

Vent de tardor

Bufa un vent impetuós que sacseja les branques i fa caure les fulles seques. Un escampall de fulles que voleien pertot.

Un virus malparit m'ha atacat el tracte alimentari. No entraré en detalls, però resulta molt desagradable. El senyor metge m'ha dit que sóc el quart cas que ha vist aquest matí i que em prepari un litre d'aigua amb el suc d'una llimona, tres culleradetes de sucre, mitja de sal i mitja de bicarbonat... Quina potinga! I, a més, suquet d'arròs bullit o de pastanaga bullida, puré de poma i pa torrat... Em penso que faré dejuni.

Bufa un vent impetuós que anuncia la tardor autèntica. El cel és ras, d'un blau limpidíssim. El sol ho il·lumina tot amb el seu vernís daurat.

Si em poso dempeus em marejo. Tinc el cap emboirat. Glopejo la potinga i me l'empasso amb prou feines perquè no vull morir de deshidratació.

Bufa un vent impetuós. Noto el meu cos com una ploma que s'envola. Teclejo amb uns dits que no em pertanyen. A veure si demà estic millor.

2 comentaris:

Pedra Filosofant ha dit...

Bestioles microscòpiques i irrespetuoses que no tenen frè ni davant dels mestres. No hi ha dret!... Que et sigui lleu, hidrata't amb bona lletra, i demà ja no se t'endurà el vent de la tardor.

Anònim ha dit...

Hay dos posiblidades:

1. efecto retardado de los excesos de la fiesta mayor

2. tiene Usted una valla de Montilla cerca y la ve demasiado

Que sea leve