9.11.06

El Camp de la Bota

Visito amb els alumnes de 2n. de BTX l'exposició itinerant El Camp de la Bota al Museu Abelló de Mollet. Francesc Abad ha fet una feina extraordinària. Repasso un a un els noms de la llista de 1.704 afusellats entre 1939 i 1950. Trobo 7 cops el cognom Ibañez i 3 el cognom Ros. Quedo impressionat pels testimonis orals dels familiars.

Jordi Ribas Boldú (Jordi Boldú de nom artístic) és l'encarregat de l'explicació didàctica. Em reconeix. Diu que vam coincidir en el recital de Biel Mesquida a la Torre Muntadas del Prat del Llobregat el juliol de 2005. Ho havia organitzat ell, i un tal Damià Gallardo en va fer la presentació... Ara hi caic. Sí. Vaig fer un post a TdQ sobre aquella nit màgica. Li he recordat la síndria que en Biel es va endur com a trofeu.

Al final, en Jordi diu que ens vol "fitxar". Reparteix una fitxa als alumnes perquè posin el nom, la data de naixement i les seves impressions. Jo també n'agafo una en la qual escric això:

La memòria històrica és la memòria dels morts i la veu dels vius que recorden les víctimes i els botxins, la ressaca de l'odi, el fil que ordeix la trama dels segles, tanta sang i tantes llàgrimes inútils...

Ho deixo també escrit amb retolador vermell al llibre de visites. En sortir, el guàrdia de seguretat del museu em saluda molt afectuosament. Es diu Edgar i havia estat alumne meu. Hòstia tu, no es pot ser tan famós!

9 comentaris:

Font Q ha dit...

Vaja ,em sorprèn que hagis quedat tan frapat. Amb tots els respectes pels familiars i l'autor, em sembla evident que la pretensió del montatge és dir-nos una vegada més qui eren els bons i els dolents. Suposo que ets conscient que la majoria d'afusellats o tenien delictes de sang o cremaven i robaven el que podíen. Em sembla que t'han portat.

tonibanez ha dit...

Malauradament, comentaris com el teu demostren que el guerracivilisme caïnita encara seguix latent en aquest pell de brau, amb l'agreujant que ara el caïnisme fratricida s'ha instal·lat en el cor mateix dels catalans desunint-los perillosament...

F. ha dit...

Estic d'acord. Però són aquestes exposicions les que ho inciten.

A veure Toni, que creus que pensaran els familiars de les víctimes de les víctimes de la Bota? I si ho deixessim ja?

No cal explicar l'experiència familiar. Per a no continuar amb el caïnisme.

tonibanez ha dit...

No ens podem passar la vida remenant els fems. Els jueus no han fet res més des de l'holocaust i ja veus quines simpaties s'han guanyat... No sóc partidari dels victimismes ni de la gent que viu ancorada al passat. Com a futurista, proclamo la superació dels errors històrics, el rebuig de les melangies estèrils, la lluita positiva sense rancúnies, etc.

Anònim ha dit...

Entre els 1.450 afusselats hi hauria d'haver de tot; homes i dones amb les mans tacades de sang i simples simpatitzants ( o no) amb el bàndol perdedor. Però van ser morts sense gaire miraments en temps de revenja d'un bàndol triomfant, en una brutal repressió sobre la ciutadania i el país. Recordar-ho i fer-ne memòria és el menys que podem fer ara envers "als que es varen quedar" i no van poder o voler sortir a l'exili o a la mort en camps de concentració francesos. Uns han tingut 40 anys (i més) en plorar els seus morts. Els altres, tot just ara surten a la llum. No es tracta de reblar en el passat per fer-nos mala sang. Es tracta de posar a sobre la taula les atrocitats i les veritats amagades d'uns i altres. Sempre mirant endavant; però no oblidant els que quedaren enrera. L'exposició de l'Abad em sembla interessant en aquest sentit.

Anònim ha dit...

Aquella exposició va ser molt interessant...jo no sabia res d'això.

signatura: Atenea

Cat ha dit...

No ho sé...

Jo sé de gent que els van condemnar a 5, 10 o 20 anys. No et pelaven pel fet de ser republicà. Crec que estem exagerant una mica. Com deia el Toni, és semblant a la propaganda jueva, amb el respecte pels morts.
Als anys de cole franquista que vaig passar MAI ens van parlar de l'extermini de capellans i de dretans.

Memòria en tot cas per a tots els morts. Sobretot pels inocents, això està clar.

jordi garriga ha dit...

Et recomano el Nihil Obstat 7/8: http://www.edicionesnuevarepublica.com/enr_nihil_78_2.htm Obstat

Si t'interessa fes-m'ho saber.

Salut.

Jordi Garriga

F. ha dit...

Veí i amic,
la resposta l'hi vaig fer arribar a en Toni. Demana-li si t'interessa.

Ara ja sé de quin cantó estaria si hagués viscut la guerra .I és que la cabra sempre tira cap amunt