27.11.06

Errates

No som perfectes. Les errades són el nostre pa de cada dia. Els escriptors repassem obsessivament els originals i les editorials (hom suposa que) tenen empleats que no fan una altra cosa i cobren per això. Tanmateix, inevitablement, sempre es cola alguna pífia que esguerra la impossible perfecció de l'obra.

Encara recordo quan vaig obrir (amb tota la il·lusió del món) la meva primera novel·la i vaig trobar que en el text preliminar que l'encapçalava havien posat
HA TALL DE PRÒLEG

Increïble. Hi havia una H en el títol del preludi signat per Artús Brotau, una errata en la primera lletra! Vaig demanar a l'editor qui havia posat aquella H allí. No m'ho va saber dir. Vaig parlar amb la impremta. Tampoc. Vaig mirar el disquet que els havia lliurat... i la puta H no hi era, us juro que no hi era, però al llibre hi sortia, i sortia en els 1.000 exemplars!!! Misteri misteriós. Em vaig passar dos dies amb el típex tapant HACS. Va ser al·lucinant. Després, en aquest mateix llibre, vaig trobar altres errates menors, no tan escandaloses i visibles com aquesta memorable H. (La Mireia deu xalar pels descosits amb això de la H)

Des d'aleshores, gat escaldat i maniàtic com sóc, agafo els llibres amb la fal·lera de trobar-hi errates. I en trobo moltes. El que em fot és que en surtin als meus llibres. Per exemple, a la traducció que vaig fer de L'educació de l'estoic de Pessoa a Quaderns Crema vaig trobar 10 errates, la pitjor de totes a la contraportada on van posar erradicar amb dues erres quan només n'ha de portar una...


L'Oracle Imminent, per descomptat, no podia ser una excepció. Des que el vaig rebre, no he parat d'escorcollar-lo cercant el preat tresor de les pífies editorials. Per fi, aquest matí -mentre els alumnes de primer de BTX feien un examen-, he descobert el que buscava. M'ha costat força perquè (al contrari que la refotuda H de la meva opera prima) en aquest cas les errates es troben al final del llibre, a les dues últimes pàgines (102 i 103) de les NOTES les quals quadren fins a la número 15, però a partir de la 16 en endavant estan malament. No és que estigui malament el contingut de les notes, sinó la numeració. De fet, la nota 16 no correspon a res i, per tant, sobra. Per culpa d'aquesta nota sobrera, les ulteriors queden desgavellades...

Ja he avisat l'editor perquè a la segona edició ho esmenin. De totes maneres, segur que en trobaré més... A la línia 17 de la pàgina 67 sobra un signe d'interrogació inicial (¿On és l'aturador?). La culpa és meva i només meva, perquè m'entesto a posar sempre l'interrogant al principi de les preguntes (un altre ròssec de Can Vallcorba)...

I és que no som perfectes, i jo menys que ningú.

PRESENTACIÓ DE L'ORACLE IMMINENT 4 DESEMBRE 19:30 LLIBRERIA CATALÒNIA

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Els éssers humans sempre cometem errades i li donem la culpa a altre persona. Som així d'hipòcrites. Què li farem... I això no anava per a tu, "Oh gran Senyor!".
Sembles un home amb qui poder parlar sobre problemes propis.

tonibanez ha dit...

¿Problemes propis? ¿Un home amb qui poder parlar? M'afalagues, anònim(a).

Alexandre ha dit...

En aquest aspecte estic d'acord amb tú. A mi també m'irriten els qui prenen una postura com a doctrina i critiquen per sistema i més si ho fan contra algú. Jo no tinc mèrits literaris, en canvi crec que tu si. Sóc jove, només compto amb dinou anys i trobo just comentar-te que la lectura de UCP m'ha estimulat i m'ha agradat, aquest és l'únic mèrit que puc reconeixer (ja que em sembla que no tinc cap vagatge com per analitzar cap obra). Tanmateix, segurament aquest sigui el mèrit més gran que algun escriptor pugui assolir. Vaig saber de tu quan fa algun temps (que no puc calcular ara) vaig anar a una exposició a Sant Cugat sobre Gabriel Ferrater, poeta que em fascina. No coneixia el certamen i interessat, vaig topar amb la teva obra guanyadora. Espero poder seguir criticant positivament, fa molt de temps que segueixo el teu blog i no m'havia atrevit mai a dir la meva. T'agraeixo la controvèrsia.

tonibanez ha dit...

Gràcies, Alexandre, per la teva sinceritat. Espero que els meus textos puguin seguir "estimulant-te"; en aquest sentit L'Oracle Imminent crec que no et decebrà.

Sugar Ray ha dit...

Un signe d'interrogació inicial no és sobrer en català...

Anònim ha dit...

Ho lamente, Toni.
Sort que n'hi haurà moltes més edicions, així tindrem l'oportunitat de posar una errata distinta en cadascuna, de manera que cada llibre esdevinga únic i irrepetible en la seua imperfecció, carn de col·leccionista fetitxista. Mmmmm de vegades delire... o no?

tonibanez ha dit...

Espero que aquesta primera edició s'esgote promte, i que a la segona pugui trobar noves errates (que no seran les notes, recorda que la tarda que les vaig fer tenia febre, o sigui, que una bona part de la responsabilitat és meva)...

Anònim ha dit...

Toni, em podries dir quan s'ha d'obrir amb signe interrogatiu i quan no cal? Segons la meva teoria, això va una mica a gustos, però en general s'acostuma a ficar a l'encapçalament quan per evitar l'ambigüitat (no saber si és una pregunta o no. Quan la frase és prou curta o prou evident, no caldria ficar-lo. En tot cas, jo no l'escric mai.

Vinga, moltes gràcies, professor.
Josep.