30.11.06

Més sang

Estic fent una guàrdia de 3r. d'ESO substituint un professor de català que fa tres setmanes que està de baixa. No envien substitut perquè no hi ha substituts. Amb la meravellosa sisena hora, tots són a primària. Els alumnes xerren, juguen amb els mòbils, escolten l'mp3, s'avorreixen com ostres... N'hi ha tres que fan tard amb l'excusa de què estaven parlant amb el tutor. Porten gorra. El més alt galleja. Comencen a empipar. De sobte, veig que l'alumne més alt (gorra vermella) es comença a barallar amb un altre (gorra negra) dels que ha arribat tard. Els separo i el repto. Als dos minuts es tornen a enganxar. L'alumne més alt afaga el més baix, l'empenta contra un pupitre i, quan el té ben collat, amb la dreta, li fot un cop de puny al bell mig de la cara. Un directe contundent, inapel·lable, brutal. Li esbotza el llavi jussà. L'alumne contusionat, mig estabornit, escup sang. Em costa reaccionar. Ho havia vist a les pel·lícules, però mai de primera mà. La sang és molt escandalosa. El delegat corre cap a direcció i, de seguida, puja la cap d'estudis la qual s'emporta els implicats. Jo omplo dos comunicats explicant fil per randa l'espectacle. Sona la sirena. Tanco l'aula. A terra resten les gotes de sang. Cinc dies d'expulsió. Quan surto del centre, tinc el cap ple de cabòries. Condueixo sense esma. Rememoro l'escena amb esgarrifança. Els alumnes implicats no van néixer a Europa...
PRESENTACIÓ de L'ORACLE IMMINENT DILLUNS 4 de DESEMBRE 19:30 LLIBRERIA CATALÒNIA

13 comentaris:

joki ha dit...

Visca l'aliança de civilitzacions zapateril... o no?

Nuria ha dit...

Bona tarda Toni!
Em dic Nuria i ja fa uns quants anys vaig ser alumna teva al Marina. Lamento molt el que t´ha passat. Fa uns dies que he descobert aquest bloq però no havia participat encara. Pensa que, tot i la teva experiència i vàlua con a docent, el problema de la violencia va molt més enllà i no hi pots fer res. Vivim en una societat consumista plena de persones frustrades. La fustració és la llavor de la violència i els joves en saben molt d´això. Pasen en poc temps de ser uns marrecs malcriats pels pares a haber-se d´enfrontar a una societat plena de falses lluentors, on si no tens res no vals res.
M´alegro d´haver-te retrobat i veure que segueixes donant "molta canya".
He vist que t´han publicat alguns llibres. Tinc encarregat per començar "Una certa penombra" a la biblioteca.
Reb una forta abraçada.

VEURE LINK ha dit...

Doncs ara l'Ernest Maragall els vol aprovar a tots:

tonibanez ha dit...

Núria què?

Nuria ha dit...

Nuria Castillo

tonibanez ha dit...

Núria C. ben retrobada! Sí que fa anys, almenys 9, que no ens veiem. Ten raó amb això de la frustració. Crec que el fracàs escolar no és res més que el preludi del fracàs social. La ràbia que genera apareix en forma de violència. A mi em preocupen sobretot els punts suspensius finals...
Fotem la canya que podem... genio y figura. Ja em diràs què t'ha semblat UCP.

Pere ha dit...

La veritat es que cada cop la societat costa adaptar-se, entendre o fins i tot validar la nova inmigració. Ens fa por perdre el benestar que teniem, o que tenim. Em de conèixer i deixar que ens coneguin! Jo les poques baralles al institut, les vaig tindre amb nois d'etnia gitana.

josepmanel ha dit...

Què bo, després de tot, tenir alumnes com la Núria, amb la seua clarividència i el seu sentit comú. Supose que notaries l'alenada d'aire pur. Però la sang és molt escandalosa...

tonibanez ha dit...

L'alegria del professor s'anomena exalumne agraït, exalumne que et recorda... Treballem sempre a llarg termini. El resultat de la nostra feina arriba tard, si es que arriba. La Núria ha estat un bon contrapunt d'aquest post que era més aviat depriment. Per alumnes així, val la pena treballar.

plleixa ha dit...

El contrapunt el tens Toni quan veus que, per la banda contrària de la violència, hi ha alumnes que guarden molts bons records de les estones passades a classe amb els seus companys i amb molts del professors que van tindre. Tot s'ha de dir, no?. Que et sia lleu la recuperació post-combat de boxa.

Anònim ha dit...

M'ha fet gràcia la teva última frase.

"Els alumnes implicats no van néixer a Europa..."

Els periodistes diuen sovint que aquesta mena de coses, d'especificacions racials, de col·lectius, de minories,... s'han d'evitar si no tenen rellevància informativa.

Caldria intentar evitar, per exemple, "un home negre mata al seu carnisser" si en l'assassinat el fet que sigui negre resulta realment irrellevant.

Amb tot, em pregunto si la majoria de vegades no és realment rellevant. Tal com denotes al text o als comentaris, el fet que no hagin nascut a Europa dista de ser irrellevant, i és, en part, el que magnifica un problema per altra banda ja existent.

Que joies n'hi ha a tot arreu ho sabem, però els nouvinguts mal integrats -que en són una pila- acaben guanyant-se la majoria de números de la rifa per acabar liant-la... i esdevenint tant mal integrats com se'ls suposava.

Serà el context, serem nosaltres o la Santa Seu, però les coses són preocupants i nosaltres només fem que enviar-hi psicòlegs.

Anònim ha dit...

Jo vaig estar treballant a un institut l'any passat i vaig notar moltíssim el canvi respecte els instituts dels anys 80, quan jo anava a l'institut. Els tenia idealitzats! L'any passat, però, les guàrdies eren inaguantables i al final gairebé senties llàstima pels animalots que t'ho feien passar malament perquè: Què hi fa un carallot de 16 anys en un institut si només té més ganes d' anar a posar totxos i passa les penes fumant porros? Al final vaig canviar de feina. No podia.

Anònim ha dit...

Al meu institut, l'IES d'Argentona, vaig veure baralles com aquesta massa sovint. Ja han passat 8 anys des d'aquella experiència traumàtica. Era el final de la dècada dels 90, i dels 700 estudiants que estudiavem allà, només hi havien 3 estrangers.

No sé ben bé si els estrangers estan empitjoran la situació a les escoles, pero puc ben assegurar que la situació ja era ben esgarrifosa temps enrera.

Lo que sí que puc dir amb certesa és que els conflictes els ocasionaven sempre (cap excepció) estudiants de parla castellana, també coneguts com a "quillos, quillolos, etc." o des de el meu punt de vista, la brossa de la societat.