7.11.06

Roses de novembre

Hi ha ressaques amb regust agredolç, reraveres impúdiques que aflebeixen el cos fins a deixar-lo las, crepuscles insòlits, inèdites notes esborrallades en l'escorça d'un altre pi moribund, l'alè de la boira que envaeix el poble, la fosca incertesa un altre cop.

Hi ha la veu dels turons, el rou, la molsa, l'obaga, el record dels gira-sols, l'avidesa dels teus llavis aquell primer petó, l'oblit com la nit que bressola solituds.

Hi ha l'univers sencer en el fons dels teus ulls, a cada paraula, sempre, el batec imprecís d'aquest cor fonedís, desvalgut, talment roses de novembre.

1 comentari:

JORDI MERINO NOÉ ha dit...

Felicitats Toni. He anat a topar al teu blog per un link al blog d'en Saül.cat. I m'espera una altre cosa. De fet, he llegit roses de novembre, i cal dir que m'ha encantat. Amb sinceritat. Felicitats.